El canvi climàtic afecta totes les estacions de l’any. Per tant, la tardor que està a punt de començar no se’n salva. La biòloga i comunicadora científica del CREAF, Anna Ramon, explica al betevé directe quines conseqüències té aquest canvi i com perjudica boscos i agricultura. La investigadora destaca que “els canvis de temperatura afecten la manera de reaccionar de la natura i costa que arribin els colors de la tardor”.
Anna Ramon alerta que el retard en arribar el fred té diverses conseqüències: “Les plantes deixen caure les fulles més tard a la tardor, a més les treuen abans d’hora a la primavera si la calor arriba abans de temps”. Això suposa que els arbres “no tenen períodes de descans, un fet que deixa l’arbrat més vulnerable davant de nous episodis de sequera i de plagues”, adverteix la biòloga.
Una segona primavera
Les temperatures càlides del setembre i l’octubre han provocat en els darrers anys que les plantes traguessin flors a la tardor, confoses per la calor, i que aquest període s’assembli a l’imaginari que tenim de la primavera. De fet, explica Anna Ramon, alguns experts ja parlen “d’una segona primavera”. Un exemple que posa la biòloga és “l’arbre fruiter de la família dels cítrics, que acostuma a florir entre els mesos de maig i juny i que ja s’ha detectat amb flors i fruites a la zona de la Ribera d’Ebre“.
El canvi de color de les fulles dels arbres és un fenomen fisiològic molt complex relacionat amb la fotosíntesi. En aquest sentit, Anna Ramon apunta que “el màxim cromàtic és l’època en què un bosc estigui al màxim dels seus colors i això depèn de la temperatura i la llum“. Anna Ramon dona l’exemple de les fagedes, “on el màxim cromàtic acostuma a ser al voltant de la darrera setmana d’octubre o primera de novembre”.
Un projecte participatiu
El mateix CREAF col·labora en un projecte que implica la ciutadania a fer el seguiment d’aquests calendaris naturals. El projecte es diu RitmeNatura i es basa en les fotografies que els participants envien per seguir els canvis que pateix la natura en cada estació. Anna Ramon ho resumeix amb un exemple: “Una persona que envia fotografies d’un fruit que ja ha sortit o d’una fulla que ha caigut abans de temps”.
