compartir
La tardor ja és aquí, els dies s’escurcen i, tot i alguns alts i baixos, la temperatura tendeix a baixar gradualment.
Els tons de tardor als arbres caducifolis solen començar habitualment a principis d’octubre a les cotes mitjanes i altes dels Pirineus. A mitjans de mes es comencen a fer visibles a les valls i, al llarg del novembre, també s’acaben estenent per la terra baixa i, fins i tot, pel litoral.
A la pràctica, però, la data del començament de canvi de color de les fulles i el punt òptim cromàtic solen variar d’un any a l’altre, en certa manera a causa de la meteorologia. A la ciutat de Barcelona els tons de tardor no solen fer-se evidents de manera general fins a mitjans o finals del novembre.
Aquesta setmana, del 23 al 30 de novembre
El Pirineu: arbres majoritàriament despullats
El cap de setmana de Tots Sants va coincidir amb el punt òptim cromàtic, el millor moment pel que fa a la coloració de la majoria d’arbres caducifolis.
Actualment, però, ja s’observen moltes espècies amb poques fulles o amb les banques nues. La caiguda del fullatge s’ha anat estenent gradualment, des de les cotes mitjanes i altes de les muntanyes fins al fons de les valls.
Malgrat això, i en funció de la zona, encara es poden observar alguns arbres parcialment acolorits. És el cas, per exemple, de les blades o els aurons de cotes baixes, així com trèmols i alguns faigs resguardats del vent de cotes baixes.
Els roures van mantenir el fullatge principalment verd al llarg de l’octubre, però actualment ja tenen els tons ocres i bruns típics de les acaballes de la tardor.
Les fagedes del nord de Catalunya ja han assolit l’òptim cromàtic
El canvi de coloració dels faigs s’ha avançat enguany una o dues setmanes respecte a l’any passat. Actualment les fagedes del Pirineu oriental i el Prepirineu estan majoritàriament despullades, amb les branques nues. Malgrat això, encara s’observen parcialment colors força plens en alguns exemplars de cotes baixes i a resguard del vent.
El punt òptim ja ha passat, va ser enguany pels volts de l’1 de novembre a les fagedes del Berguedà, el Ripollès o el Solsonès.
Les fagedes del Montseny i de la serralada Transversal també es van despullant, per bé que mostren encara tonalitats de plena tardor en algunes raconades, amb una gradació en funció de la cota.
El moment òptim cromàtic també va passar el cap de setmana de Tots Sants.
Els rodals de faig i d’altres caducifolis que hi ha al massís dels Ports de Tortosa també tenen majoritàriament les branques nues.
Es manté l’òptim cromàtic a la fageda d’en Jordà
La fageda d’en Jordà, a la Garrotxa, sempre va més endarrerida que les fagedes del Montseny i del Pirineu oriental. Actualment es troba en el moment cromàtic òptim.
Caducifolis de l’interior, Ponent i el litoral: tons de tardor
Terra endins també es fan ben presents els tons de tardor. Actualment en mostren pollancres, freixes i plàtans d’ombra de zones fondes. També s’observen tons de tardor a les rouredes.
A Barcelona de mica en mica es van apreciant les primeres tonalitats de tardor. Els plàtans d’ombra ja mostren els primeres colors ocres i marrons a Barcelona, però també s’aprecien en el cas del til·lers, mèlies o acàcies. Els lledoners encara es faran esperar un parell de setmanes.
L’òptim cromàtic a Barcelona es produirà entre ara i la primera quinzena del mes de desembre.
Quins factors determinen el canvi de color de les fulles?
El fred, en efecte, és un dels factors que determina el canvi de color de les fulles, però no és ni de bon tros l’únic.
En realitat, el canvi de tonalitat de les fulles és l’efecte visual d’un conjunt de processos fisiològics complexos de l’interior dels arbres. L’inici d’aquest procés depèn de diversos factors, i els més determinants són la disminució de la temperatura i les hores de llum, però també factors com el vent i la presència de pluja.
Quan es donen determinades condicions es produeixen uns canvis hormonals interns dins l’arbre que s’encarreguen primerament d’aturar la producció de clorofil·la, el pigment que dona el color verd als arbres. La radiació ultraviolada del sol degrada la clorofil·la i permet que aflorin gradualment altres elements químics (pigments) que donen els diversos colors de tardor, com els carotens (taronges) i els antocians (vermells), entre d’altres.
Cada arbre té uns elements o altres a les fulles i en diferents proporcions, un fet que implica l’aparició de diverses coloracions de tardor. El punt òptim cromàtic es produeix entre el moment en el qual desapareix la clorofil·la de les fulles i el moment en què el vent les fa caure.
“Dies de sol, fresca i sense grans descensos de temperatura afavoreixen els millors colors de tardor”
La pluja, el vent i la temperatura baixa (glaçades) poden fer caure les fulles abans d’hora.
