La tardor ja és aquí, els dies s’escurcen i, tot i alguns alts i baixos, la temperatura tendeix a baixar gradualment.
Els tons de tardor als arbres caducifolis solen començar habitualment a principis d’octubre a les cotes mitjanes i altes dels Pirineus. A mitjans de mes es comencen a fer visibles a les valls i, al llarg del novembre, també s’acaben estenent per la terra baixa i, fins i tot, pel litoral.
A la pràctica, però, la data del començament de canvi de color de les fulles i el punt òptim cromàtic solen variar d’un any a l’altre, en certa manera a causa de la meteorologia. A la ciutat de Barcelona els tons de tardor no solen fer-se evidents de manera general fins a mitjans o finals del novembre.
Aquesta setmana, del 27 de setembre al 3 d’octubre
Els Pirineus: fulles encara verdes
Malgrat els alts i baixos de temperatura del mes de setembre, amb gelades prematures en algunes valls durant la primera quinzena, els arbres encara no han iniciat el canvi de coloració propi de la tardor. Les fagedes encara són majoritàriament verdes, però també els caducifolis de cotes més altes (moixeres, bedolls, freixes, aurons i blades).
El tastet d’hivern del darrer cap de setmana de setembre afavorirà en breu els primers colors de tardor a les cotes altes de les muntanyes.
Les fagedes del nord de Catalunya
Les fagedes del Ripollès, la Garrotxa i el Berguedà són majoritàriament verdes encara. Habitualment l’òptim cromàtic d’aquestes formacions s’acostuma a produir darrerament pels volts de Tots Sants, tot i que pot produir-se entre mitjans d’octubre i mitjans de novembre. A principis d’octubre s’acostumen a contemplar les primeres tonalitats ocres i taronges.
Les fagedes del Montseny i dels Ports de Tortosa també hauran d’esperar unes quantes setmanes, probablement fins a principis o mitjans de novembre.
La fageda d’en Jordà, a la Garrotxa, sempre va més endarrerida que les fagedes del Montseny i del Pirineu oriental. El seu millor moment acostuma a arribar ben entrat el novembre.
Quins factors determinen el canvi de color de les fulles?
El fred, en efecte, és un dels factors que determinen el canvi de color de les fulles, però no és ni de bon tros l’únic.
En realitat, el canvi de tonalitat de les fulles és l’efecte visual d’un conjunt de processos fisiològics complexos que es produeixen a l’interior dels arbres. L’inici d’aquest procés depèn de diversos factors, els més determinants dels quals són la disminució de la temperatura i les hores de llum, però també factors com el vent i la presència de pluja.
Quan es donen determinades condicions es produeixen uns canvis hormonals interns dins l’arbre que s’encarreguen primerament d’aturar la producció de clorofil·la, el pigment que dona el color verd als arbres. La radiació ultraviolada del sol degrada la clorofil·la i permet que aflorin gradualment altres elements químics (pigments) que donen els diversos colors de tardor, com els carotens (taronges) i els antocians (vermells), entre d’altres.
Cada arbre té uns elements o altres a les fulles i en diferents proporcions, un fet que implica l’aparició de diverses coloracions de tardor. El punt òptim cromàtic es produeix entre el moment en el qual desapareix la clorofil·la de les fulles i el moment en el qual el vent les fa caure.
Dies de sol, fresca i sense grans descensos de temperatura afavoreixen els millors colors de tardor”
La pluja, el vent i la temperatura baixa (glaçades) poden fer caure les fulles abans d’hora.
