Els ecosistemes mediterranis s’escalfen més de pressa que la mitjana mundial. Sense mesures apropiades, el 2040 l’augment serà de 2,2 ºC, i l’any 2100 aquest increment podria superar els 3,8 ºC, un fet que posaria en perill la supervivència dels boscos i incrementaria el perill de grans incendis.
Informe sobre els efectes del canvi climàtic a la regió mediterrània
El primer informe sobre els efectes del canvi climàtic a la regió mediterrània (First Mediterranean assessment teport) recull la feina de 190 investigadors de 25 països. Es tracta d’un informe transversal que inclou anàlisis dels efectes del canvi climàtic sobre els recursos naturals, la disponibilitat d’aliments o la seguretat de les persones, entre d’altres.
L’augment de temperatura i del nivell del mar, l’escassetat d’aigua i de menjar o més migracions a gran escala són algunes de les perspectives que presenten les previsions sobre els efectes de l’escalfament global.
El topall de 2 ºC d’augment de la temperatura
Segons Aitor Ameztegui, un dels investigadors que hi han participat, si s’aconsegueix limitar la pujada de la temperatura, la majoria d’espècies forestals presenten mecanismes d’adaptació i podrien fer front al nou clima.
Malgrat això, l’investigador de la UdL i el CTFC apunta que “si l’augment de la temperatura supera els 2 ºC respecte als valors preindustrials, els boscos mediterranis es veuran sotmesos a unes condicions sense precedents en els darrers 10.000 anys, davant de les quals serien molt vulnerables“.
En aquest escenari, segons l’expert, algunes espècies es veuran especialment afectades i es podran produir mortalitats massives després de sequeres intenses, un fet que ja s’està veient en algunes espècies de roures i sureres a Espanya i Itàlia.
Conseqüències de perdre superfície boscosa
Les zones boscoses tenen un paper fonamental com a embornals de carboni, ja que n’absorbeixen més del que n’emeten.
Els investigadors creuen que en les zones més àrides a causa del canvi climàtic es podria fins i tot reduir la superfície boscosa.
Segons Alejandra Morán, investigadora del CTFC, “la reducció en la capacitat d’emmagatzemar carboni i la provisió d’aigua són especialment preocupants perquè representen, per exemple, la base de la producció de fusta, suro o pinyons, i pel paper que tenen en la mitigació dels impactes del canvi climàtic.
Increment del risc d’incendis
Els investigadors també esperen un important augment del risc d’incendis a causa de la major freqüència de períodes de clima extrem. “El període de focs s’allargarà i la probabilitat de patir grans incendis serà més gran tal com ja s’està veient en altres regions de clima mediterrani com és el cas de Califòrnia o Xile”.
Lluís Brotons, investigador del CTFC, el CREAF i el CSIC, destaca que el Mediterrani està cada cop més sotmès a riscos ambientals de diferents tipus i el repte que tenim és desenvolupar aproximacions que permetin adaptar-nos a increments d’aquests riscos. “Tenim poc marge per evitar-los”, remarca.
