La biodiversitat del riu Besòs podria trigar uns dos anys a recuperar-se del vessament que es va produir a finals de juliol a causa d’un incendi en una indústria de Polinyà. L’accident va provocar la mort de centenars de peixos per l’aigua contaminada per l’incendi, que va anar a parar al riu en no poder ser retinguda per la depuradora de la Llagosta. Segons ha explicat al betevé directe la cap del Servei de Medi Ambient i Protecció Animal de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Amparo Benjumea, “el procés de recuperació és lent perquè la fauna del riu va baixant a poc a poc i s’ha de tornar a assentar de nou”. I n’ha posat com a exemple el vessament del 2019, també causat després d’un incendi a Montornès del Vallès i en què les anàlisis fetes un any i mig després “encara no mostraven una recuperació completa del riu”.
L’ambientòleg i portaveu d’Aigua És Vida, Dante Maschio, ha remarcat que cal que la Generalitat faci més controls a les fàbriques properes al Besòs i que se les obligui a tenir els seus propis dipòsits de retenció per evitar l’abocament de residus al riu. “Amb les depuradores que hi ha ara no en tenim prou per contenir els vessaments”, ha assegurat Maschio, que aposta per fer canvis en la normativa.
Més controls als polígons industrials
Amparo Benjumea també ha denunciat que moltes indústries tenen mancances o defectes lleus en qüestions de seguretat, però que no els afecten a l’hora d’obtenir les llicències mediambientals. S’ha comptabilitzat que hi ha un miler d’activitats potencialment contaminants al voltant del riu Besòs. Els darrers anys hi ha hagut una desena d’accidents similars, però han tingut menys repercussió perquè en la majoria de casos els residus no van arribar a l’aigua.
Un corredor ecològic
L’ambientòleg Dante Maschio considera que per mantenir la biodiversitat d’aus i peixos del Besòs cal suprimir-ne barreres, renaturalitzar-ne espais, eliminar-hi espècies invasores i millorar-ne la gestió pública. A més, ha criticat que s’hagi postergat la instal·lació de dues potabilitzadores a la desembocadura del riu fins al 2033, “de manera injustificable”.
Entitats implicades en la conservació
Tot i els darrers incidents que ha patit el Besòs, el seu estat ha millorat molt respecte a la situació que tenia als anys 80. El 1995 es va signar un primer conveni per a la recuperació del riu amb diverses entitats implicades. Segons Benjumea, aquests anys “s’han invertit molts recursos tècnics i econòmics en la seva millora”, i ha estat important l’acció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i fins i tot la Unió Europea a través dels fons Next Generation i la Fundació Biodiversitat.
A la taula també s’ha parlat de la necessitat de compatibilitzar els usos ambientals i socials del riu. Actualment, la llera del Besòs té un paper social, cultural i lúdic molt important en municipis que tenen mancances d’espais verds com Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. S’hi han comptabilitzat uns dos milions d’usuaris l’any, un ús completament consolidat i que, segons Benjumea, “ara cal fer compatible fent un esforç en inversió en biodiversitat”.
