Per a molts, alçar la vista al cel nocturn i veure tot d’estels, planetes i constel·lacions és un espectacle encisador. T’animem a no perdre’t els esdeveniments astronòmics que tindran lloc aquest mes de setembre. Te’ls detallem tots!
Les fases de la lluna: una superlluna
A inicis de mes, concretament el dia 3, podrem veure una lluna nova. La foscor que ens aportarà al cel permetrà veure molt bé les estrelles i les constel·lacions. De mica en mica iniciarà el seu camí cap a lluna plena, que serà el dia 18 i coincidirà amb la segona superlluna de l’any, motiu pel qual la veurem més grossa i brillant de l’habitual. A més a més, aquesta lluna plena rep el nom de lluna de la collita.
L’equinocci de tardor
El 22 de setembre, quan faltin dos minuts per a tres quarts de tres de la tarda —a les 14.43 h— tindrem l’equinocci de tardor. Durarà 89 dies i 21 hores, i s’allargarà fins al 21 de desembre, moment en què la tardor ens abandonarà per donar la benvinguda a l’hivern.
Planetes en oposició
En astronomia, l’oposició es refereix a la configuració en què un planeta es troba exactament oposat al Sol en el cel, vist des de la Terra. Això significa que la Terra està situada entre el Sol i el planeta. Durant l’oposició, el planeta és visible tota la nit i es troba en el seu punt més proper a la Terra, que el fa més brillant i fàcil d’observar.
En aquest sentit, al llarg del mes de setembre hi haurà dos planetes en oposició, en els dies següents, moment ideal per poder-los observar i fotografiar:
- 8 de setembre: Saturn
- 21 de setembre: Neptú
La lluna i els planetes
Els dies 17, 23 i 25 de setembre podrem veure la lluna molt a prop de Saturn, Júpiter i Mart, respectivament, i serà una ocasió perfecta perquè els aficionats a la fotografia puguin fotografiar tots dos astres alhora.
Un cometa procedent del núvol d’Oort
El núvol d’Oort és una regió molt llunyana del nostre sistema solar, plena de petits objectes gelats. Es troba a una distància tan gran que és gairebé a un any llum del Sol, aproximadament un quart de la distància fins a l’estrella més propera, la Pròxima del Centaure.
Aquest núvol és com un magatzem de cometes. Quan un cometa del núvol d’Oort es desvia de la seva òrbita, pot viatjar cap al Sol i convertir-se en un cometa visible des de la Terra. Tot i que no podem veure el núvol d’Oort directament, els científics creuen que és la font dels cometes de període llarg, aquells que triguen més de 200 anys a completar una òrbita al voltant del Sol.
És el cas del cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan–ATLAS), observat per primer cop el gener del 2023. Els astrònoms preveuen que passi pel seu periheli (punt de l’òrbita en què es troba més a prop del Sol) el dia 27 de setembre. Serà una bona ocasió per observar-lo a simple vista o amb l’ajut d’uns petits binocles, ja que la seva brillantor augmentarà. No obstant això, el millor moment per veure’l serà el 12 d’octubre, però només si sobreviu al pas pel Sol.
