Hi ha diverses configuracions atmosfèriques que poden fer obrir el paraigua a Barcelona. Segons la severitat meteorològica o els ingredients atmosfèrics i època de l’any pot descarregar d’una manera o una altra. Des de petits plugims de gota molt petita fins als ruixats sobtats torrencials amb forts vents i pedregades. Avui tindrem el pas d’una anomenada ona curta.
L’ona curta, humil en els mapes però eficaç per fer ploure
En el pensament col·lectiu hi ha que les pluges fortes o abundants venen de la mà dels fronts, de les depressions, dels temporals persistents o de les gotes fredes. De fet, en molts casos una depressió ens durà pluja més persistents que en una tempesta d’estiu (potser amb diferent intensitat), però hi ha alguns tipus de configuracions atmosfèriques que poden fer treballar el paraigua de valent
El que sovint passa a les nostres latituds, i a partir de finals d’estiu més, és el pas de cues de front fred, petits tàlvegs o el que anomenem ones curtes.
En el mapa sinòptic, els solcs i les depressions es veuen més definits, més aparatosos, i tenen un abast territorial molt gran. En canvi, una ona curta és un petit reflex que es veu en els mapes, que pot passat desapercebut però que comporta sovint tronades fortes a l’estiu.
Quan parlem d’una depressió o baixa, té un reflex en gairebé tota la troposfera. O sigui, si mirem un mapa de superfície, de 500 hPa o de 300 hPa veurem a tots ells una estructura tancada, amb un mínim de pressió al centre i amb fronts que van associats.
En canvi, a les ones curtes no hi ha reflex en superfície. I sovint hem de mirar mapes a partir dels 5500 m d’altura (els de 500 hPa), per advertir que s’ha de fer servir el paraigua.
Són petits nuclis associats a dues coses: un àrea reduïda de temperatura més baixa que l’entorn (el famós “aire fred en altura”) i un petit descens del geopotencial. Fent una comparativa amb un mapa topogràfic, un lloc on hi ha unes corbes de nivell que baixen, en el que hi ha una mena de sot.
En la imatge anterior veiem algunes zones (a 500 hPa) que tenen temperatures de -14 ºC. I en el si d’un àrea arrodonida (estil gota freda minúscula) que creua el nord-est peninsular. D’una altra banda, s’aprecia com la isohipsa (línia negra) a l’oest de Catalunya fa una forma de U que indica aquest petit sot atmosfèric.
A més alçada, més fàcil determinar l’ona curta
Però sens dubte que la clau per saber si es tracta d’ona curta i la possibilitat de paraigua obert és mirar més amunt. Ben bé a nivells de 9.000 metres d’altura, el que és el nivell habitual dels 300 hPa.
En aquesta altura, les isohipses que tenen una estructura de V i tenen un nucli tancat, és que són àrees inestables. Per tant, que formen núvols i poden fer descarregar tempestes.
I és el que models com el centroeuropeu indiquen fabulosament aquest dijous:
Es pot percebre perfectament en el mapa superior que hi ha un solc a 9000 metres d’altura aproximadament, amb un nucli tancat sobre l’Aragó.
En els solcs, tàlvegs, fronts i ones curtes és la part dreta ascendent (a l’est de la configuració) l’àrea més propensa a la formació de núvols i aparició de tempestes.
Les ones curtes tenen un altre propietat, i és que viatgen ràpid. Normalment, les tronades o ruixats associats no solen durar més de 12 hores. Ara bé, en un context de mar càlid, vent en superfície arribant des del sud-est humit i unes hores centrals del dia que escalfen i creen una forta diferència de temperatura amb l’altitud, es poden donar xàfecs molt intensos. Sempre locals.
A Barcelona, el paraigua apareixerà després de dinar
Passat el migdia és quan es conjugaran les millors condicions per ploure a Barcelona. De forma local i dispersa, a més d’intermitent. Però en algun moment amb força.
Així doncs, no calen grans pertorbacions perquè a la Mediterrània pugui ploure molt. Les ones curtes i els solcs, de fet, solen deixar més precipitació total que un front que vingui de l’oest o una depressió atlàntica, per exemple.
