L’Ajuntament de Barcelona es compromet a tirar endavant la majoria de les propostes contra el canvi climàtic que han sorgit de l’Assemblea Ciutadana pel Clima, en concret, el 85 %. Aquest dilluns a la tarda, al Saló de Cròniques de l’Ajuntament, s’ha celebrat la sessió de retorn de les iniciatives, centrades sobretot a contribuir en la reducció de la despesa energètica, el foment del reciclatge, la mobilitat i el consum sostenible a la ciutat. En total, els participants van presentar el gener passat una llista amb 34 propostes, que es va consensuar entre un centenar de veïns triats a l’atzar, i que avui han participat en l’acte.

Després d’avaluar totes les propostes, el consistori ha determinat que set es poden acceptar sense cap modificació i en 22 s’han fet algunes consideracions perquè siguin viables, sobretot perquè les actuacions no són únicament de competència municipal o perquè cal desenvolupar normativa prèvia per poder iniciar-ne la implantació. El consistori ha explicat que l’avaluació es publicarà la web Decidim Barcelona perquè els ciutadans facin seguiment del progrés de les propostes.

Busos llançadora a les entrades de Barcelona i més eixos verds, propostes que tenen llum verda

D’entre totes les propostes ciutadanes que el consistori veu amb bons ulls hi ha reduir el consum energètic de l’Ajuntament, impulsar l’ús de vehicles compartits, crear intercanviadors i busos llançadora a les entrades de Barcelona, abaratir el transport públic, crear eixos verds de bicicletes i vianants o impulsar els mercats municipals com a espais de consum ètic.

Transformar la ZBE o impulsar el teletreball, propostes que tenen el “no” de l’Ajuntament

Les cinc propostes que l’Ajuntament ha descartat són: regular el preu del lloguer segons l’eficiència energètica de l’habitatge, impulsar el teletreball, transformar la ZBE per basar-la en un límit de quilòmetres anual, crear una aplicació i una targeta que fomentin el consum responsable i revisar la concessió de llicències comercials en funció de les 7R. Els motius són la falta de competències municipals o que són propostes que ja s’han provat i no han funcionat, com és el cas de la targeta de consum.