Aquests dies es commemora el 36 aniversari d’un episodi de diversos dies de pluja intensa i abundant que va afectar de ple Barcelona entre el 30 de setembre i el 5 d’octubre.
La pluja va fer estralls a Barcelona, amb greus inundacions, però també va causar desbordaments de rius i rieres a molts punts del litoral i pel prelitoral català, així com del País Valencià, la Costa Blava francesa i les Balears.
En aquest episodi es van haver de lamentar sis víctimes mortals en aquest àmbit del Mediterrani occidental i pèrdues materials milionàries, a l’entorn de 15 milions d’euros.
Fins a 144 l/m2 en un sol dia a l’Observatori Fabra de Barcelona i més de 300 en tot el mes
El setembre del 1987 va ser el més càlid mai anotat a l’Observatori Fabra de Barcelona, amb una temperatura mitjana de 23,5 ºC, un grau superior a la del 2022 (el quart més càlid). La calor i la sequera van acabar-se sobtadament la tarda de darrer dia del mes, amb una primera tongada de pluja que va deixar fins a 67 litres per metre quadrat a l’Observatori Fabra.
La pluja va caure dia sí, dia també durant els primers cinc dies del mes d’octubre, amb un màxim el dia 4, de fins a 144,1 litres per metre quadrat o 126 a Can Bruixa. Aquests són els registres diaris mesurats a l’Observatori Fabra:
- 01/10: 51,2 l/m2
- 02/10: 10,8 l/m2
- 03/10: 45,3 l/m2
- 04/10: 144,1 l/m2
- 05/10: 7,9 l/m2
Entre les 9 h del dia 1 d’octubre i les 9 h del dia 6 es van totalitzar fins a 259,3 litres per metre quadrat en aquest punt elevat de Barcelona. En tot el mes d’octubre van totalitzar 347 litres per metre quadrat, rècord mensual de pluja fins ara de tota la sèrie històrica de l’Observatori Fabra.
Pluja sobre mullat: greus afectacions a Barcelona
Segons es descriu al blog Barcelona: Històries del temps, el que va passar diumenge 4 d’octubre “va fregar la tragèdia”. El motiu van ser les fortes tempestes, sobretot la que va caure entre les 10 del matí i les 5 de la tarda, les quals qualifica de “gairebé de rècord” i que “queien sobre un sòl completament saturat”.
Trenes y aviones quedaron inmovilizados, las líneas de metro estuvieron paralizadas y la principales arterias urbanas se hicieron intransitables. El agua provocó cortes de servicios y dificultades en las comunicacions. De nuevo, el temporal rozó el desastre”
Els més de 100 litres per metre quadrat recollits en poques hores a la ciutat (fins a 144 l/m2 a l’Observatori Fabra) van causar greus inundacions i una quasi total incomunicació del transport. Segons es descrivia al diari ‘La Vanguardia’, algunes de les zones més afectades van ser el pas inferior del cinturó de ronda (Badal), la Gran Via, el Moll de la Fusta, la plaça Cerdà, el cinturó del litoral o la Zona Franca o el tram final de la Rambla.
La pluja també va causar inundacions de soterranis, aparcaments i plantes baixes, caiguda d’arbres i despreniments de parets d’edificis vells.
La Línia 4 del metro va haver de tancar, així com trams de la Línia 1, 3 i 5. També van haver-hi problemes a Rodalies i a les principals carreteres d’accés a Barcelona. La pluja també va implicar talls de llum, aigua, gas i telèfon en algunes zones de la ciutat, i es va malmetre part del sistema de semàfors.
Finalment, cal apuntar que aquell dia l’aeroport de Barcelona va viure una situació totalment caòtica a causa de les inundacions i va haver de tancar a mig matí. L’aeroport no va poder entrar en funcionament fins a la mitjanit.
Afectacions fora de Barcelona i l’entorn metropolità
Segons recull el Servei Meteorològic de Catalunya, hi va haver nombrosos talls de carreteres fora de Barcelona, entre els quals, un de moltes hores de durada de l’autopista AP-7.
També, sobretot entre els dies 3 i 4 d’octubre, es van desbordar rius com el Llobregat, el Besòs, el riu Sec, el Ridaura, el Daró, el Ter, el Freser, l’Onyar, el Galligants, el Fluvià i la Muga, a banda de nombroses rieres i barrancs del litoral i el prelitoral català.
Els aiguats van convertir carrers de molts pobles i ciutats en rius d’aigua i també es van inundar molts camps de conreu, entre aquests els dels deltes de l’Ebre i el Llobregat.
Catalunya Nord també va rebre de valent, sobretot el litoral de la Costa Vermella.
El perquè d’aquells aiguats
Durant els dies en què s’engloba aquest episodi es van produir diversos aiguats de forta intensitat que van implicar grans acumulacions d’aigua en un període curt de temps al Mediterrani occidental.
Els mapes d’aquells dies mostraven la presència d’una borrasca en superfície, amb fred en altura, cap a l’oest de Galícia, i un potent anticicló cap al nord d’Europa. Cap a Catalunya i la costa catalana van predominar els vents de xaloc, els quals van aportar humitat i molta energia cap al litoral. Tot plegat va afavorir el desenvolupament de nuvolades i la formació de tempestes intenses, responsables de causar veritables patacs d’aigua.
Aquesta situació es va mantenir de forma gairebé estacionària diversos dies. El relleu de la serralada Litoral va contribuir a desenvolupament les nuvolades, motiu pel qual les precipitacions més abundants i intenses es van produir a la costa i al prelitoral, avançant poc terra endins.
