La nevada de les darreres hores ha deixat un bon gruix al vessant nord del Pirineu. Hi ha arribat a haver acumulacions superiors als 30 centímetres. Tot i això, la neu ha acabat arribant a tota la serralada.
El conjunt del Pirineu ha quedat emblanquinat a cotes mitjanes i altes. De fet, aquest dijous al matí es podria veure perfectament el sector oriental nevat des de Barcelona, per primer cop aquesta tardor.
La blancor, però, no només s’ha vist tocant de peus a terra. Les imatges de satèl·lit també mostraven l’extensió de la cobertura de neu gràcies al cel ras que s’ha mantingut al llarg de la jornada.
Canvi radical de paisatge
La manca de fred i de precipitació de bona part d’aquest novembre havia fet que la neu fos testimonial al Pirineu. Durant la primera quinzena havia quedat restringida als cims més elevats del Pirineu occidental i, especialment, ja a l’Aragó.
Després de la nevada, l’escenari és ben diferent. La neu ho ha deixat tot ben emblanquinat per sobre dels 1.300 a 1.500 metres. El canvi de color del paisatge es pot veure a la perfecció amb les imatges MODIS (Moderate Resolution Imaging Spectroradiometer, sigles en anglès) del satèl·lit Terra, de la NASA.
Si arrossegueu la rodona blanca de la imatge superior cap a la dreta i l’esquerra podreu veure la comparativa entre la imatge del dia 19 de novembre i del dia 23. La superfície nevada, que apareix pintada de color vermell, ha guanyat terreny. Aquest dijous s’estén per les cotes mitjanes i altes de la Vall d’Aran, de l’Alta Ribagorça, del Pallars Sobirà, de l’extrem nord del Pallars Jussà, d’Andorra, de l’Alt Urgell, de la Cerdanya, de l’Alt Berguedà, del Ripollès i de la Catalunya Nord.
Imatges des de 900 km d’altitud
El satèl·lit d’òrbita polar Terra, de la NASA, permet obtenir imatges d’una resolució molt elevada. Això és gràcies a la seva poca altitud (uns 900 km) respecte de satèl·lits geoestacionaris com el Meteosat (al voltant dels 36.000 km).
Aquesta mena d’imatges són d’utilitat per poder observar la cobertura de neu, però també altres fenòmens com l’abocament de sediments al mar després d’un episodi de pluges intenses o l’extensió de la superfície cremada per un incendi forestals. Per contra, com que són imatges diàries, no s’utilitzen per a fer seguiment de l’evolució dels núvols.
