El 7 de desembre del 1972 els tripulants de l’Apollo 17 van captar, per primera vegada a la història, una fotografia en color del planeta Terra sencer des de l’espai. Una imatge avui en dia del tot normalitzada que va ser, en aquell moment, trencadora.
Els tres tripulants de l’Apollo 17 són les úniques persones que han pogut veure en directe la Terra plena. La fotografia es va fer des de 45.000 km de distància.
Aquesta foto, oficialment, té el nom d”AS17-148-22727′. Tot i això, popularment es coneix com ‘La bala blava’ (‘The blue marble’, en anglès). La raó és que des de la distància de la terra des d’on es va prendre, el planeta sembla tenir la mida d’una bala de tonalitats blavoses.
Una imatge carregada de meteorologia
Precisament, l’investigador Sergi Gonzàlez va publicar fa un parell d’anys un article a la revista científica ‘Weather’ en què analitzava la fotografia des del punt de vista meteorològic.
A ‘La bala blava’ es poden veure estructures com la zona de convergència intertropical, una àrea on els vents alisis dels dos hemisferis, que bufen en direccions contràries, afavoreixen la formació de potents nuvolades (ITCZ a la imatge que acompanya la piulada). També s’hi pot observar una zona anticiclònica a la part superior de la fotografia gairebé lliure de núvols, coincidint amb el nord d’Àfrica. Fins i tot hi ha un cicló tropical, el Tamil Nadu a la part superior dreta (lletra D).
La missió Apollo 17
La missió Apollo 17, de la NASA, va ser la darrera en què els humans van trepitjar i caminar per la Lluna. L’enlairament es va fer el 7 de desembre del 1972 a cap Canaveral (Florida, els Estats Units) i els tripulants van tornar a la Terra 12 dies més tard.
L’objectiu d’aquesta missió era estudiar la possibilitat que hi hagués activitat volcànica relativament recent a la Lluna i analitzar el material lunar anterior a la formació del Mare Imbrium, un cràter gegant (de més de 1.000 km de diàmetre) que hi ha a la Lluna i que es va formar per l’impacte d’un objecte molt gran. En aquest sentit, es van recollir més de 100 kg de mostres de roques lunars per poder-les analitzar i es van instal·lar tot un seguit d’instruments a la superfície del satèl·lit que orbita al voltant del nostre planeta.
