El servei per al canvi climàtic Copernicus ha elaborat i obert al públic una aplicació en què es poden trobar les illes de calor de diferents ciutats europees, entre les quals hi ha Barcelona.
L’illa de calor de Barcelona, a ulls de la reanàlisi
L’aplicació, basada en les dades meteorològiques de la reanàlisi ERA -5 ens mostren la intensitat de l’illa de calor urbana.
En el cas de Barcelona, els mapes generats per la reanàlisi i Copernicus ens mostren l’illa de calor urbana, tant a l’estiu com a l’hivern, per al període comprès entre 2008 i 2017.
En aquests mapes es veu clarament il·luminat en vermell aquells llocs on la temperatura és elevada i, en blau, on la temperatura és baixa. Es veu ben definida la silueta de la ciutat en color vermell en una illa de calor que és molt més evident en hores nocturnes i durant l’hivern, ajudada per les condicions atmosfèriques d’aquest període.
A més a més, queda clar també com Collserola i la serra de Marina constitueixen dos pols freds, juntament amb el riu Llobregat, que també queda clarament delimitat. Tot i que en la realitat el riu Besòs també influeix molt en aquest fenomen, el cert és que a ulls de la reanàlisi el seu efecte (tot i que visible) queda més difuminat.
S’aprecia també els pols de fred de les muntanyes situades dins la trama urbana barcelonina, com els tres turons o Montjuïc, i també hi queden reflectides les diferents ciutats metropolitanes, que, tot i que tenen una illa de calor menor que la barcelonina, també tenen el mateix fenomen.
Una de les més intenses d’Europa
En l’aplicació de Copernicus es pot triar i remenar entre 100 ciutats europees i les respectives illes de calor i costa trobar una ciutat amb una illa de calor mitjana tan intensa com la barcelonina, que en dies puntuals pot superar els 7-8 ºC de diferència entre la temperatura al centre i als afores.
Així, Londres, París o Berlin no tenen (a ulls de la reanàlisi ERA-5) una intensitat tan potent com la barcelonina, probablement perquè en còmput general tenen moltes més jornades marcades pel vent i la pluja, cosa que afavoreix l’homogeneïtzació de les temperatures a la ciutat.
Per contra, l’entorn mediterrani marca les més intenses, en un entorn en què a l’hivern l’estancament és major i que queda més lluny de les situacions de vent atlàntic, que tant freqüenten les zones oceàniques del continent.
Així, ciutats com Marsella o Gènova (entre d’altres) marquen unes intensitats d’illa de calor tan o més altes que la mateixa Barcelona.
