El pas de la gespa a les banquetes mai és senzill. I és que tenir un nom amb al món del futbol no et garanteix un bon inici com a entrenador. Només el temps i la paciència acaben donant la raó a aquells entrenadors que comencen amb mal peu.
Si no, que li preguntin a Guardiola. Primer al Barça i després al City. L’any que Pep va arribar a Manchester, els anglesos van ser 3ers a la Premier i van caure eliminats a vuitens de la Champions contra el Mònaco. Tot plegat amb una inversió de 215 milions d’euros. Tots sabem com li va al Manchester City ara.
El mateix exemple seria per a Jürgen Klopp, al Liverpool. L’alemany va agafar les regnes de l’equip britànic amb la temporada en marxa el 2015 i va trigar en construir un equip d’elit. No va ser fins al maig del 2019 quan va aixecar el seu primer títol amb els “reds”.
També va necessitar paciència Mikel Arteta a l’Arsenal. El basc va arribar als “gunners” a finals del 2019 amb la missió de fer tornar l’equip a la Champions. De fet, encara no ho ha aconseguit, tot i que sembla que va pel bon camí.
Però res d’això és nou. Ja li va passar a Johan Cruyff quan va aterrar a la banqueta del Barça. L’holandès no va aixecar una Lliga fins a la seva tercera temporada al Camp Nou, i encara, el seu llegat al club blaugrana continua sent etern.
I, potser, el paradigma de la paciència al món del futbol és el cas de Sir Alex Ferguson. L’escocès va arribar al Manchester United el 1986 i fins al 1990 no va celebrar cap títol. És més, no va conquerir la primera Premier fins al 1993 i la Champions no va caure fins al 1999.
Són molts els exemples, fins i tot propis, que té el Barça per fixar-se en moments de dubtes amb els entrenadors. Som al 2022, però la paciència continua sent un valor fonamental al futbol pels projectes guanyadors.
