La història del Nàpols és com la de l’au Fènix. Ressorgir de les cendres. De l’infern al cel. En 20 anys, de refundar-se i baixar fins a la Tercera categoria a guanyar l’Scudetto després de 33 anys.
Als anys 80 Maradona va situar Nàpols al panorama futbolístic. Un equip mitjà que, amb “El Pelusa”, va conquerir dues Lligues i una Copa de la UEFA. Però l’estrella va anar apagant-se.
La marxa de Diego va tornar el Nàpols al punt de partida i les males decisions econòmiques van anar enfonsant el club. Dos descensos a Serie B en quatre anys, amb l’arribada del nou segle van deixar ferit de mort el Nàpols, que el 2004 va desaparèixer.
Un nom: Aurelio de Laurentiis. I 40 milions d‘euros. La salvació del Nàpols.
Dos ascensos en dos anys. I de tornada a la Serie A l’any 2007. Però mai sense perdre el suport incondicional dels “tifosi”.
De tornada a la Serie A, estrelles, títols i nits europees. Jugadors com Hamsik, Insigne o Mertens, a més a més, de golejadors a l’altura de Cavani o Higuaín van anar aplanant el camí.
Tres Copes i una Supercopa en una dècada. Però la Lliga es resistia, tot i tenir-la a prop, en ocasions. Fins l’any passat.
Un ressorgiment en dues dècades. Així és la història recent d’un Nàpols que s’ha fet habitual entre els grans d’Europa després de patir, de valent, al fang.
