El Mundial del 82 serà sempre recordat per un nom: Paolo Rossi. Esmunyedís i hàbil, present on el gol demanava ser-hi. Sorprèn recordar que en aquell mundial no va marcar cap diana a la la fase de grups, en què Itàlia es va acabar classificant amb una carambola i de miracle sense guanyar cap partit. Això no sorprèn gaire, veritat?
Rossi va explotar contra el Brasil, quan va fer tres gols en el desaparegut estadi de Sarrià contra una canarinha que tothom preveia campiona amb Zico i Falcao. Posteriorment li va fer dos gols més a Polònia, a semifinals, per acabar coronant-se a la final contra l’Alemanya de Rummenige.
Paolo Rossi: “Recordo el metall dels tacs de les botes quan caminavem pel túnel de vestidors cap a l’estadi. Sentir el clac-clac-clac dels tacs apropant-se a la gespa era una sensació preciosa.
Hi ha alguns fotogrames de la teva vida i de les gestes esportives que es queden per sempre a la ment.”
Minut 57 de la segona part, Santiago Bernabéu, Mundial del 82. Moment inoblidable en la història del futbol. Paolo Rossi va fer el primer gol de la final contra Alemanya i va deixar el partit de cara a Itàlia, que va guanyar 3 a 1. Aquest és Enzo Bearzot, l’entrenador dels italians, qui va confiar cegament en Rossi, tot i venir de dos anys sense jugar a causa de l’escàndol del Totonero, en el qual el van relacionar amb les apostes.
Tot i el seu adeu, a Barcelona ningú no oblidarà els tres gols de Paolo Rossi contra el Brasil, imatge icònica d’aquell mundial a l’estadi de Sarrià. Més enllà de la selecció, Rossi va vestir les samarretes de la Juventus, Milan, Perugia, Vicenza o Hellas Verona, sempre jugant al Calcio. Dues Series A i una Copa d’Itàlia llueixen en un palmarès de clubs, que no li pot fer ombra a la gran proesa del Mundial del 82.
