Paco Gento és el jugador de la història del Reial Madrid que ha aixecat més títols. Va vestir la samarreta blanca entre 1953 i 1971, i ho va fer fins a 600 partits. A més, és l’únic jugador de la història del futbol amb, ni més ni menys, sis Copes d’Europa.

Gento va meravellar gairebé durant dues dècades amb el seu futbol. El seu gran distintiu era la velocitat, en banda esquerra, que va anar sempre acompanyada d’un sobrenom: la Galerna del Cantábrico. Amb una cama esquerra prodigiosa, Gento es va convertir en el millor extrem del món. Va brillar en el Santiago Bernabéu amb les seves cavalcades i els seus gols. Una llegenda blanca que, després de la seva retirada, es va convertir en president d’honor del club.

Paco Gento ha mort als 88 anys d’edat, sent un dels grans mites del club blanc. Sis Copes d’Europa i 12 Lligues coronen un palmarès imborrable. Gento sempre va destacar que les 12 Lligues, en una competició com l’espanyola, tenien més mèrit que les sis Copes d’Europa. Sempre va viure a l’ombra de Di Stéfano, amb qui van jugar 11 temporades, però no va ser un fet que l’incomodés, segons expliquen. Els qui el coneixen descriuen que era un home prudent, senzill i sorprenentment, molt tímid. Tot el contrari del que li passava en el camp.

Els seus inicis al Madrid no van ser senzills. Va arribar amb 19 anys, procedent del Racing de Santander i va haver de lluitar per fer-se un lloc en el conjunt blanc. Una de les espinetes més grans de la seva carrera, però, és amb la selecció espanyola. Va ser l’any 1964 quan el seleccionador José Villalonga, qui era també el seu entrenador al Madrid, el va deixar fora de la convocatòria final esgrimint que havia estat lesionat. Espanya es va convertir en campiona, i Gento no podria aixecar aquell títol. Una espina que li va durar tota la vida.

Aquest va ser Paco Gento, una llegenda blanca i, fins avui, el jugador amb més Copes d’Europa de la història. Un títol que costarà de superar.