Boa tarde des de la platja de Copacabana! La seleção torna al terreny de joc avui, aquest cop, per enfrontar-se a Suïssa, però amb la gran absència del seu líder Neymar, una baixa que en els últims dies ha causat molta polèmica, però per raons que fugen completament del futbol. Amb aquest clima, la torcida espera ja celebrar el passi a vuitens.
Una de la tarda a Rio de Janeiro. Més de 10.000 carioques s’han reunit a la Fan Fest per la gran cita del dia, una jornada que, com no pot ser d’una altra manera, comença amb festa.
Tot i així, l’ambient s’ha anat escalfant des de dijous passat perquè una part de la població s’ha alegrat de la lesió de Neymar per haver donat suport a Bolsonaro.
—
Luis Paulo, aficionat brasiler
“Ell guanyarà el mundial amb tot el grup, però no se’l mereix”.
—
Isabel, aficionada brasilera
“És lleig alegrar-se per algú que s’ha fet mal, però no es pot separar el futbol de la política, estan barrejats”.
—
Ana, aficionada brasilera
“En comptes d’alegrar-se, aquestes persones haurien d’animar-lo i motivar-lo perquè es recuperi aviat i pugui marcar la diferència perquè com Neymar va dir fa poc, quan ell aixeca el vol, els aficionats també ho fan”.
—
La divisió política que viu el país es reflecteix a l’hora d’animar a la selecció, sobretot per l’apropiació que hi ha hagut de certs símbols nacionals.
—
Isabel, aficionada brasilera
“De moment, no aconsegueixo vestir de groc perquè em transmet una sensació dolenta i no m’agrada”.
—
Julio, aficionat brasiler
“Independentment del que va passar a la política, tot i que és molt important que ens impliquem, la samarreta groga no es pot rebutjar ni abandonar de cap manera”.
—
Ana Clara, aficionada brasilera
“Independent del partit polític, la samarreta groga és nostra. Tothom l’ha de vestir. Som-hi Brasil!!!”.
—
L’himne encara segueix sent per a tots i quan sona el xiulet inicial, ja només existeix el futbol.
Ni els diluvis estiuencs poden amb aquesta passió. Si no hi ha paraigües, la bandera o un tros de plàstic fan el servei. Després de la tempesta, la calma no obstant, costa d’arribar i la desesperació s’apodera de la torcida. Passen els minuts i el marcador no es mou.
En aquest país, però, tot acaba sortint bé quan estàs a punt de desistir i el gol de Casemiro fa que el sol llueixi de nou i que la jornada acabi tal com va començar: ballant, i ara ja, a ritme de vuitens.
