El Liceu, en flames, 31 de gener del 1994 - © A. Bofill

l’incendi

El foc que va donar una nova vida al Liceu

L’incendi que el 31 de gener del 1994 va reduir a cendres el Gran Teatre del Liceu forma part de la memòria col·lectiva dels barcelonins. Feia temps que aquest temple de l’alta societat de la ciutat, aixecat per la burgesia industrial a finals del segle XIX, requeria una reforma en profunditat que l’adeqüés tècnicament i en garantís la seguretat. El projecte, ja redactat i aprovat, estava encallat per unes administracions que, aquell mateix dia, amb el teatre encara fumejant, van trobar l’empenta necessària per acordar reconstruir immediatament el teatre.

Repassem la cronologia dels fets, recollim el testimoni de persones que els van viure de prop i us mostrem les primeres imatges del sinistre, captades per un equip de Televisió Espanyola i per un grup d’estudiants de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, llavors ubicada a pocs metres del teatre.

Què va passar el 31 de gener de 1994

Aquell dia no hi havia funció. Uns operaris treballaven a l’escenari fent una soldadura al teló d’acer. Una guspira, segons la versió oficial, va ser l’origen del foc, que en menys de tres hores va destruir un Liceu de fusta que feia anys que demanava reformes urgents. Els barcelonins van observar impactats l’enorme columna de fum que anunciava la fi d’una etapa.


Les primeres imatges de l’incendi

En una època sense mòbils, els primers a arribar al Liceu amb una càmera van ser un equip de Televisió Espanyola que estava a la zona i un grup d’estudiants de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, ubicada uns metres més avall. Tornen a la Rambla per explicar com, aprofitant la confusió, van poder entrar al teatre encara en flames.