El 27 de juny del 1872 va entrar en servei el primer tramvia de Barcelona, un vehicle de tracció animal que era estirat per quatre cavalls i feia un trajecte que unia el pla de la Boqueria i els Josepets, a la plaça de Lesseps. El periodista Antonio Baños aprofita que s’acaba d’inaugurar un recorregut del tramvia per traçar una crònica sentimental d’aquest mitjà de transport públic, que sempre ha estat envoltat de certa polèmica.
Baños ha explicat que la primera línia de la tramvia, que és com s’anomenava llavors, era de sang, perquè l’arrossegaven animals. Però el 1877 va arribar el tramvia de foc, que operava entre Barcelona i Sant Andreu de Palomar. Era lent i molt sorollós i els usuaris havien de dur una planxa de fusta al pit per si hi havia alguna frenada inesperada.
Primera gravació cinematogràfica
La primera gravació cinematogràfica es va fer el 25 d’abril del 1909: una càmera col·locada al sostre del tramvia va enregistrar un llarg travelling del recorregut. La Vanguardia havia publicat prèviament un anunci en què animava els ciutadans a ser enregistrats des del tramvia.
Baños ha recordat també que el tramvia va donar nom a un barri, el dels 15. Correspon al que és avui la cruïlla entre el passeig de Maragall i l’avinguda dels Quinze. Els usuaris de la línia 46 preferien pagar 15 cèntims per baixar en aquest punt i estalviar-se els cinc més que costava arribar fins a Horta, on acabava el recorregut. Per acabar ha fet esment al famós episodi de la vaga d’usuaris del tramvia del 1951, considerat el primer gran boicot a les autoritats franquistes.
