La Copa Tibidabo va ser una cursa automobilística internacional que el RACC va organitzar el 1914 a l’avinguda del Tibidabo, en una època en què l’automòbil cada vegada era més popular. La competició només es va celebrar una vegada i la va guanyar un pilot alemany que conduïa un Benz. Aquest dissabte, es commemoren els 110 anys amb un exposició que tindrà 300 cotxes i motos antics.
La Copa Tibidabo va ser un dels primers grans esdeveniments del motor a Catalunya i Espanya i va ser un èxit de participació i de públic. “L’any 1914 ja hi havia una passió per la mobilitat, per l’automòbil, per la motocicleta, que va fer que la indústria de Catalunya fos avançada dins d’Espanya, per descomptat, i també a Europa”, explica Jaume Alguersuari, organitzador de la commemoració de la Copa Tibidabo. “Els industrials catalans que van fer les motos, com Bultaco, Montesa, Ossa, Pegaso… Allà d’alguna manera, tot això estava naixent”. Tot i l’èxit que va tenir la cursa, només es va celebrar una sola vegada: “No es va repetir perquè, en ser internacional, el cost de l’esdeveniment va anar pujant i el RACC hi va perdre molts diners“, argumenta Alguersuari.
Una cursa amb empat
Els guanyadors van fer tot el recorregut de pujada en un sol minut, però en un primer moment la cursa no va tenir guanyador perquè un pilot francès i un alemany van creuar la meta al mateix temps. “Els cronòmetres no tenien mil·lèssimes de segon, només marcaven segons, i van empatar dos cotxes“, explica Alguersuari. Una vegada acabada la carrera van estar tres mesos decidint què feien, i al final “els francesos van cedir, per honor, la victòria a l’equip alemany”, afegeix. Així va ser com la Copa Tibidabo va acabar tenint un Mercedes Benz com a guanyador.
Els down cars també van baixar pel Tibidabo
En aquella època en què l’automòbil s’estava popularitzant, hi va haver diverses curses a la muntanya del Tibidabo. L’any 1909, cinc anys abans que se celebrés la Copa Tibidabo, ja hi va haver una competició amb down cars, uns vehicles que semblaven cotxes però no ho eren. “Eren uns artefactes sense cap mena de motor que només anaven pendent avall, per la força de la gravetat. D’aquí ve la denominació de down car explica Manuel Garriga, periodista especialitzat en automobilisme.
La seva història es remunta el 1907, quan el Centre Excursionista de Catalunya va adquirir un bobsleigh (trineu amb què es competeix als Jocs Olímpics d’hivern) i va seleccionar Josep Maria Armangué perquè competís en una prova disputada a França que finalment no es va celebrar per falta de neu. “Frustrat per això, Armangué va decidir provar-los sense neu. Va acoblar quatre rodes de bici, una direcció molt primitiva a base de cables i es va llançar Vallvidrera avall, i així va començar el down car. Les curses es feien baixant del Tibidabo a Barcelona per la banda de Vallvidrera o per la de l’Arrabassada.
El Tibidabo, muntanya de curses el segle passat
El setembre del 1899, per les Festes de la Mercè, el Parc de la Ciutadella va ser l’escenari de la primera cursa de cotxes d’Espanya, junt amb una de bicis i una altra de motos. Sens dubte, però, la competició més important de la zona de Barcelona i entorns ha estat la pujada a l’Arrabassada, que tenia gairebé 5 km i se’n van fer 34 edicions. “Va ser una cursa que va tenir molta popularitat, perquè sortia de baix a Barcelona, de la plaça d’Alfonso Comín actual i pujava fins a dalt, al que llavors s’anomenava la Vista Rica”, explica Garriga, que afegeix que “es va començar a fer l’any 22 i es va deixar de fer l’any 75 i al 83 es va reeditar en una sola edició que, al final, ja no va anar a més perquè era realment complicat“. A part d’aquesta cursa, també n’hi havia d’altres d’importants com la pujada a Vallvidrera o la Tibidabo – Sant Cugat. Les curses a la muntanya del Tibidabo es van deixar de fer per temes de seguretat, però sobretot pel gran augment del trànsit als anys 70 i 80, que va fer que cada vegada fos més difícil tallar una carretera per fer una competició prop d’una gran ciutat.
