El Parc del Turó va reduir la seva extensió a la dècada dels anys 60. El motiu va ser la ràpida construcció d’habitatges. El ciment va substituir també les vinyes, però la masia de Ca la Peira va seguir dempeus. Anys més tard, però, les obres per fer arribar el metro de Vilapicina a Horta van comportar l’enderroc del casalot. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “El Turó quan es va començar a construir a finals dels anys 50, principis dels 60, va rebre el nom de la masia que ja existia. La masia de Ca la Peira estava entre el torrent de Can Mariner i la riera d’Horta. “ El barri es construeix sense alguns serveis bàsics, com ara un ambulatori. Tot i això, hi havia botigues i fins i tot un cinema. Els veïns recorden la vida d’aquells anys com la d’un poble. ANTONIO SILVA, AV Turó de la Peira “Había mucha gente de todas las regiones de España, no había ningún problema de convivencia, la señora María, el señor José cogía la silla y se sentaba en la puerta en verano, como una familia.” Els diumenges, molts veïns anaven al Parc del Turó. També s’hi feien actes religiosos al voltant d’aquest racó del parc. Als anys 50, un devot va col•locar una imatge de la marededéu en una de les parets de roca, al costat d’una cova. La figura va ser venerada pels fidels fins que va desaparèixer als anys 70. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “Dins de la gruta hi havia inclús un petit espai que es feia servir de sagristia, i al costat, en el lateral de la cova hi havia un pas que portava cap al cim del Turó, on hi havia la creu del Turó.” La vida al barri va canviar radicalment l’any 1990, amb l’esfondrament d’un edifici a causa de l’aluminosi. Aquest fet va obligar a plantejar-ne la remodelació del barri.
La història del Turó de la Peira està plena de petites anècdotes poc conegudes, ja que l’ombra de l’aluminosi les ha amagat. Per començar, el mateix nom del barri, que prové de la masia Ca la Peira. Un gran casalot del qual es tenen notícies de mitjan segle XVIII. Pertanyia als marquesos de Castellbell i estava envoltada de petites rieres i torrents, boscos de pins, vinyes i horts. I, sobretot, era a prop de la pedrera d’on es va extreure la pedra amb la qual es van construir la majoria de cases i masies de la zona.
A Ca la Peira va néixer Josep Pedrís, àlies “El Pedret de Ca la Peira”, que seria el fundador i primer president del Centre Parroquial d’Horta, conegut com els Lluïsos d’Horta. A mitjan segle XX els marquesos de Castellbell venen els terrenys que donen a la part del turó coneguda com a Montarell perquè l’empresa de Sanahuja hi construeixi una quinzena d’illes d’habitatges. És l’inici de la segona etapa de la història de la zona. La part superior de la pineda es conserva com a parc del Turó de la Peira. La masia de Ca la Peira sobreviu només uns quants anys, ja que el 1964 és enderrocada amb motiu de les obres de prolongació del metro fins al barri d’Horta.
Al ja barri del Turó de la Peira s’hi estableixen famílies joves amb fills vingudes de tot Espanya i es crea un ambient de comunitat i de bona convivència. El barri no disposa d’equipaments, ni escoles, ni ambulatori, però sí que compta amb botigues i un cinema. La vida és tranquil·la, típica d’un barri dormitori, fins que l’11 de novembre de 1990 passen a primera plana per l’esfondrament d’un edifici del carrer del Cadí. Des d’aquell moment els veïns conviuen prop de vint anys amb l’aluminosi, les rehabilitacions, els enderrocs i la reconstrucció de bona part del barri, fins que tanquen la segona etapa de la zona per començar-ne una de nova que encara s’ha d’escriure.
