La botiga s’ha convertit amb el pas de les dècades en tota una institució en el sector de la pell. I a part, entrar-hi és descobrir una autèntica meravella: un local que conserva les estanteries i les taules de fusta de la tenda de perles que hi havia anteriorment. Aquest matrimoni que formen Luís Salgado i Carmen Gracia va heretar el negoci del pare d’ell, i mantenen la tradició de fer-ho tot a mà, tal com es feia ja 100 anys enrere. Ell talla, ella cus. Els instruments utilitzats: des de “cuchillos de rebajar” que ja no usa ningú, fins a ganivets i tisores comprades pel progenitor al Rastro de Madrid pel preu de dues pessetes. La seva màxima és: “S’ha d’adaptar el guant a la mà, no al revés”. I per fer-ho possible, després de fer-lo passar per la premsa, el Luís recorre a la saliva, “l’únic producte químic que s’enganxa a la pell sense tacar-la”.
Guantes Victoriano, que sobretot ha viscut en els últims temps dels encàrrecs, tant per a bodes com per a festes, abaixarà aviat la persiana per una qüestió d’edat. La Carmen reconeix, això no obstant, que des d’on seu, amb vistes sobre el carrer (“desde aquí me entero de todo”), ha estat sempre molt feliç. Amb el tancament d’aquesta botiga, Barcelona perd un dels últims comerços especialitzats en la fabricació i venda de guants artesanals.
