ARMAND FERNÁNDEZ, arquitecte “Quan ets a baix de tot, veus una cosa petita, però de seguida el veus, per la seva forma, pel seu color, pel seu trencadís, queda molt visible, no?” L'Armand, veí de Can Rectoret, coneix aquest edifici com ningú. De més jove hi entrava encuriosit per la forma de flor d'aquest lloc conegut com el Sanatori. ARMAND FERNÁNDEZ, arquitecte “Et recorda doncs això, una església bizantina o una església del renaixement també, d'aquelles de planta central. Per tant, estem parlant d'una estructura geomètrica que s'aguanta per ella mateixa molt bé. Això és el que li dóna aquesta durabilitat també.” És obra de Joan Rubió i Bellver que el va construir a principis del segle XX. Havia de ser el safareig d'un sanatori per a tuberculosos que hi havia just al costat però, per raons econòmiques, el centre va tancar abans que aquest pavelló comencés a funcionar. Fa més d'un segle d'això i encara no ha tingut mai cap ús. Tot i això s'ha convertit en el símbol del barri. ARMAND FERNÁNDEZ, arquitecte “És molt senzill i està perfectament adaptat a l'època i a la gent que treballava a l'època però té una càrrega simbòlica justa perquè sembli un edifici fora de sèrie, diríem. Aquí està la gràcia justament d'aquest edifici, sent molt senzill, la seva forma és molt vistosa.” El Sanatori, tot i la degradació evident, està catalogat com a patrimoni arquitectònic per l'Ajuntament de Barcelona. És una propietat privada i els veïns esperen veure en el futur que algú, per fi, hi dóna algun ús, com per exemple un restaurant de luxe.
Més d’un segle abandonat i encara continua dempeus. Segons Armand Fernández, veí del barri i arquitecte de professió, l’edifici no ha caigut perquè “té una estructura geomètrica que s’aguanta per ella mateixa molt bé i li dóna aquesta durabilitat”. La forma que Rubió i Bellver va escollir per a la planta d’aquest edifici va ser la d’una flor, amb un espai gran central envoltat de petites capelles. Això és, precisament, el que fa que el Sanatori sigui tan vistós tot i la senzillesa dels materials: totxo i una mica de trencadís.
Aquest pavelló, que no es va arribar a inaugurar mai, havia d’acollir els safarejos d’un centre sanitari dedicat al tractament de la tuberculosi. Era una època en què Barcelona descobria els beneficis de Collserola per al tractament de malalties: un lloc allunyat de la ciutat, amb molt de sol i boscos.
El Sanatori és una propietat privada. Fa anys es van iniciar unes obres per convertir-lo en un habitatge, però la crisi va aturar la rehabilitació. Des de llavors ha estat ocupat i ha estat objecte de vandalisme en diverses ocasions. Tot i la degradació evident que pateix, el Sanatori està catalogat com a patrimoni arquitectònic per l’Ajuntament de Barcelona. Els veïns esperen veure, en un futur pròxim, que algú per fi hi dóna algun ús. De fet, creuen que seria un bon lloc per a un restaurant de luxe.
