Oriol Baylina: probablement, la persona més felicitada de la Dreta de l'Eixample avui. S'ha guanyat l'estima dels veïns a pols. Fa 115 anys que la seva família regenta la pastisseria Baylina, al passeig de Sant Joan. Quan la va heredar, la va modernitzar i va innovar amb aquests pastissos fotogràfics. Avui abaixarà la persiana definitivament. Es jubila. ORIOL BAYLINA, propietari de la pastisseria Baylina "Com que tinc altres aficions per a mi molt importants i que no tenia temps de fer, sobretot la fotografia, i després al camp, el clàssic de l'hortet." "Des de l'any 39 que visc jo aquí que som clients. Doncs molt disgustada, però molt. A mi em va saber molt greu, la veritat, perquè compràvem pernil, verdad reina? Me ha sabido muy mal esto." "M'ha sabut molt greu perquè sóc veïna del barri de tota la vida i venia a comprar els pastissos, el pernil dolç que el feia boníssim." Però si a una persona li ha sabut greu plegar de treballar avui és a en Xavier, el pastisser més veterà de l'establiment. S'endú de record la seva eina de treball. XAVIER RENYÉ, pastisser "Són molts anys, són molts anys fent full, fent això, el que es venia. Ha estat una història molt maca." Una història maca i fructífera que no tindrà continuïtat. Les filles de l'Oriol no seguiran amb el negoci perquè han trobat l'èxit en altres sectors.

La pastisseria Baylina va obrir el 1899 al número 115 del passeig de Sant Joan. L’Oriol Baylina, el propiteari actual, ha estat la tercera generació de la família que se n’ha fet càrrec. Amb ell, el negoci es va modernitzar. Va fer reformes al local i va innovar en els seus pastissos. Va adquirir una impressora amb tinta alimentària amb la qual va començar a reproduir fotografies comestibles per personalitzar els dolços.

La fotografia és, precisament, una de les grans passions d’Oriol Baylina. El fet de jubilar-se, explica, li permetrà dedicar-hi més temps. També podrà cuidar del seu hort. Les filles de l’Oriol no seguiran amb el negoci perquè han trobat l’èxit en altres sectors. Per això la família llogarà el local, que ja no serà més una pastisseria i, “molt probablement”, acabaran ocupant-lo unes oficines.

Els últims dies i, sobretot, aquest diumenge, els veïns i clients de tota la vida s’han acomiadat de la pastisseria. “Estic molt disgustada però és llei de vida”, explica la Núria, clienta des de l’any 1939, quan es va instal·lar a la zona. “Serà difícil trobar una pastisseria de tanta qualitat que la substitueixi. Per aquí hi ha molts forns però no són el mateix“, afegeix una altra clienta.

De tots els comiats, un ha estat especialment sentit: l’encaixada de mans de l’Oriol Baylina i el Xavier Renyé, pastisser de l’establiment des dels 18 anys. S’ha endut, de record, el corró de pastisseria que ha fet servir durant tants anys.