El Parc de la Guineueta és un dels parcs més antics de Nou Barris. Es va projectar amb un pla urbanístic de 1917. El torrent de la Guineu s’havia de convertir en una frontera verda entre eixos com la via Júlia, el passeig de Valldaura i la via Favència. Però el pla es va suspendre. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris “Estava travessat per dos aqüeductes, l’aqüeducte del Baix Vallès i l’aqüeducte de Dosrius, i una sèrie de camins permetien travessar des del barri de la Guineueta, encara en construcció, fins als barris de Verdun i les Roquetes.” Als anys 60 es reactiva el projecte, juntament amb la urbanització massiva de la zona. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris “A mitjans dels anys 60 va iniciar-se la construcció sobre una superfície que eren 6,2 hectàrees de terreny, aprofitant les runes que deixaven la construcció dels polígons d’habitatges més altra terra afegida, va servir per cobrir el barranc i, a més a més, cobrir els dos aqüeductes i aplanar el terreny.” Es van projectar camins que unien espais diferenciats. I al centre, la figura de la guineu, en referència al nou barri. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris “Aquest parc es va construir paral•lelament als blocs d’habitatges del nou polígon de la Guineueta, cosa que en aquella època no era habitual, ja que primer s’acostumaven a fer els habitatges i després els equipaments es deixaven per després o senzillament no es feien.” L'any 1968 el van obrir, però de seguida el van tancar per reformar alguns aspectes. Tres anys més tard, es va inaugurar oficialment el Parc de la Guineueta. Ràpidament es va convertir en un gran espai d’esbarjo i trobada, a més de ser l’escenari de multitud d’actes culturals, festius i reivindicatius.
L’Ajuntament de Barcelona va projectar al Pla d’enllaços de 1917 un gran parc entremig d’eixos importants com la via Júlia, la Meridiana, el passeig de Valldaura i la via Favència. La idea era que aquest gran parc portés directament a la serra de Collserola. El projecte va quedar suspès fins que un pla comarcal de 1953 el va reactivar i es va aprovar la construcció del parc al torrent de la Guineu l’any 1962. Durant tot aquest temps, el barranc es manté, amb una bòvila, el pas dels torrents de Canyelles i de Valent, i travessat horitzontalment per dues línies d’aqüeductes, la del Baix Vallès i la de Dosrius. A més, els mateixos veïns havien anat obrint camins des de Verdun i les Roquetes per accedir als terrenys de la Guineueta Vella i el Mental.
El futur parc comença a construir-se en paral·lel amb el polígon de la Guineueta. Un nom triat en referència a la masia de Can Guineueta, que estava situada a la zona. Obra dels arquitectes Joaquim Casamor i Antoni Riera, i l’enginyer Albert Serratosa, el parc dibuixa camins entre zones ben diferenciades. Una primera més planera dominada per l’escultura de la Guineu i un llac. A continuació una gran plaça, escenari d’actes populars, culturals, polítics i reivindicatius. I una part final costeruda i boscosa que porta fins a la via Favència i la serra de Collserola.
El parc es va obrir l’any 1968, per tornar-se a tancar i reformar fins a la inauguració oficial i definitiva el 6 de desembre de 1971. En aquell moment es va batejar com a Jardins de San Juan de Puerto Rico, però amb el temps el nom es va canviar pel de Parc de la Guineueta. Un espai de més de sis hectàrees que va proporcionar als veïns un lloc per passejar, descansar i on els nens podien jugar.
