Montserrat Segarra, la batalla diària per millorar la vida dels discapacitats

La Montserrat va desenvolupar, als 55 anys, una malaltia muscular que amb el temps l'ha deixada en una cadira de rodes. La seva actitud envers la nova realitat va ser determinant. MONTSERRAT SEGARRA "Jo em vaig dir: 'Vejam què fas? A partir d'ara la teva vida ja no serà la que era... o m'estic lamentant o em tiro pel balcó o...' Acceptar la meva malaltia, no l'acceptes. L'únic que vaig decidir va ser aprendre a conviure amb ella i que el centre de la meva vida no fos la malaltia. Intentar veure com ho gestionava." La Montserrat va emprendre una tasca reivindicativa a través de l'associació ASEM, d'afectats per malalties neuromusculars, i del programa de ràdio 'Catalunya sense barreres'. MONTSERRAT SEGARRA "Solucionem o intentem explicar els problemes. Per exemple, viatjar en avió amb una cadira mecanitzada és un problema, perquè la tracten com una maleta i, si te l'espatllen, quan arribes al lloc, què fas? Reivindiques que les voreres i les botigues estiguin accessibles. També es lluita per les escoles, pels nens que van amb cadira de rodes. Després, els espectacles, que hi hauria d'haver un lloc, una tarima, per a la gent amb cadira de rodes. Hi ha molta feina a fer." Tot i que assegura que Barcelona és una de les ciutats més adaptades, la Montserrat fa una crida a tots els afectats perquè surtin al carrer i facin visible la seva situació. MONTSERRAT SEGARRA "La persona que està afectada, que no es quedi a casa. Que busqui a través de l'associació de veïns o de diferents col·lectius, hi ha el d'esclerosi múltiple, hi ha el nostre, n'hi ha molts. Que busqui, que no es quedi a casa lamentant-se perquè si ens quedem a casa no ens veuen i nosaltres hem de ser visibles."