El Pati Manning forma part del conjunt de la Casa de la Caritat des de del s. XVIII. Hi tenien les dependències la congregació de les Filles de la Caritat, que s'encarregaven de cuidar els infants acollits per l'assistència pública. CARLES PRATS, director del Centre d'Estudis i Recursos Culturals "Inicialment havia estat un convent de monges que va estar aquí fins a mitjan s. XV. Després, per diverses vicissituds, es va convertir en un espai de recollida per a nanos amb dificultats que en aquella època eren abandonats. Les monges vivien en el segon pis d'aquest claustre i en aquesta part hi havia més la part d'administració de tota la casa i, abans, antigament, des d'aquí es podia accedir a la part de l'església i a tota la part del darrere on hi havia els tallers i tota la part econòmica de la Casa de la Caritat." L'edifici té dos pisos i, tot i la senzillesa del conjunt, hi destaquen alguns elements arquitectònics. CARLES PRATS, director del Centre d'Estudis i Recursos Culturals "Té tres elements bàsics que no és que siguin cap d'ells una obra d'art, però tenen la peculiaritat que estan junts en aquest claustre. Per una banda, hi ha les rajoles; per l'altra, els esgrafiats de les parets i, per acabar, els sostre que està molt decorat. I després hi ha un element que és preciós, que es l'escala de pedra." Actualment el Pati Manning és propietat de la Diputació de Barcelona i va ser el primer equipament cultural que es va establir en aquesta zona, als anys 90. Es pot visitar de manera gratuïta en l'horari d'obertura del centre, de vuit del matí a nou del vespre.
L’any 1802 el govern espanyol va ordenar la creació d’una casa de la caritat amb l’objectiu de reduir la misèria de la ciutat. El 1829 hi van entrar a treballar les Carmelites de la Caritat en qualitat de personal d’atenció als orfes acollits. El Pati Manning pertanyia a l’antic seminari conciliar. L’any 1957, la Casa de la Caritat es va traslladar a les Llars Mundet, a la Vall d’Hebron. Des d’aquell moment i durant molts anys, els edificis del Raval van quedar pràcticament sense ús fins que l’any 1985 se’n van iniciar les obres de remodelació.
