El cognom d'aquesta plaça pot recordar certa marca de beguda alcohòlica, però la Harry Walker fa referència a la lluita dels obrers d'una fàbrica de peces d'automoció. Va obrir a la Prosperitat l'any 58 i va arribar a tenir prop de 500 empleats. Però sobretot és coneguda pels dos mesos de vaga i protestes que van convocar els obrers l'any 1971. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric Roquetes - Nou Barris "La vaga de la Harry Walker es va produir per la senzilla raó que cada vegada augmentava més la jornada laboral, les hores de treball, però els salaris estaven congelats o bé anaven minvant. I, a més a més, els contractes fixos o indefinits cada vegada més s'anaven substituint per contractes temporals." La vaga de la Harry Walker va tenir un suport internacional. Fins i tot es van escriure estudis sobre les protestes. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric Roquetes - Nou Barris "Amb aquestes aturades s'hi van solidaritzar el veïnat, s'hi van solidaritzar altres fàbriques de Barcelona i fins i tot s'hi van solidaritzar algunes fàbriques de França i d'Itàlia." RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric Roquetes - Nou Barris "A més de les males condicions laborals, s'hi van sumar protestes veïnals dels sorolls, dels fums." Finalment, la fàbrica va marxar del barri a finals dels 70. I els 3.000 metres quadrats del recinte es van convertir en l'Institut Sant Andreu, l'Escola Santiago Rossinyol, el poliesportiu Valldaura i el CAP Rio de Janeiro. Tot, al voltant d'una gran plaça presidida per una pèrgola singular.

La plaça de Harry Walker té prop de 15 anys i uns orígens desconeguts per a molts veïns. El nom ret homenatge als treballadors d’una fàbrica de recanvis d’automòbil que als anys 70 van protagonitzar una llarga vaga que va tenir ressò internacional, i que va rebre el suport de moltes empreses.

La Harry Walker estava associada a la fàbrica Hispano-Villiers, creadora del Biscuter, i donava feina a gairebé a 500 empleats. La vaga dels treballadors i les protestes veïnals per la contaminació que produïa van causar-ne el declivi, i finalment l’empresa es va traslladar a Polinyà. Els 3.000 metres quadrats del recinte de la Prosperitat es van convertir de mica en mica en una gran plaça i en equipaments: l’Institut Sant Andreu, l’Escola Santiago Rusiñol, el CAP Rio de Janeiro i el Pavelló Poliesportiu Municipal Valldaura.