El balcó de la seu del districte, a la plaça d'Orfila, ha estat sempre el lloc des d’on diferents persones arrelades a Sant Andreu s'han encarregat de fer el pregó. . Aquest acte s'ha repetit cada any per donar el tret d'inici a la celebració, igual que la baixada en ràpel del campanar del cartell de festa major. LÍDIA ALBERICH, membre de la Comissió de Festes de Sant Andreu "L'anècdota és que un any es va penjar al revés. Va ser molt divertit veure com la festa major estava capgirada." Una novetat molt important va ser l'envelat. A finals del 90 aquesta instal·lació, a més de refugiar els veïns del fred, va permetre aglutinar-hi les activitats. Abans d'existir l'envelat, es feien balls al carrer o poliesportius. LÍDIA ALBERICH, membre de la Comissió de Festes de Sant Andreu "La gent que ho feia recorda una feinada immensa perquè s'havia de muntar tot i desmuntar tot el mateix dia perquè havien de començar a les 10 del matí del dia del concert i acabar a les sis o les set de la matinada de l'endemà perquè s'havia de netejar de tot perquè hi havia un partit o el que fos." La comissió de festes ha recuperat alguns actes desapareguts, com ara les matinades o el ball de rams. D'altres, però, s'han perdut. La vetlla de Sant Andreu es representava des de 1984. LÍDIA ALBERICH, membre de la Comissió de Festes de Sant Andreu "La vetlla és la representació de la vida de Sant Andreu. L'organitzava un grup de gent que era la Vetlla de Sant Andreu i es feia coincidir sempre amb la festa major. Es feia a la parròquia." Informen: Ester Magdaleno / Laura Siles El piromusical tanca la Festa Major de Sant Andreu. Cada any la plaça d'Orfila s'omple d'andreuencs que acomiaden més de deu dies de festa. LÍDIA ALBERICH, membre de la Comissió de Festes de Sant Andreu "Una vegada el vam fer on hi ara hi ha La Maquinista, que era quan s'estaven fent les obres, però no va ser igual. La imatge de la parròquia amb el foc i el visca Sant Andreu està molt endins de la gent."
El tret de sortida de la Festa Major de Sant Andreu és l’Esclat Andreuenc, una mostra festiva de la cultura popular del barri, en què participen els gegants, els trabucaires, els diables i l’Esbart Maragall. El pregó anuncia l’inici de festa major i els joves de l’Agrupament Escolta Jaume I són els encarregats de despenjar el cartell de festa major en ràpel pel campanar de l’Església de Sant Andreu de Palomar.
A continuació, s’inicia la cercavila pels carrers del barri, en què participen totes les figures de cultura popular i també les escoles i les entitats. Els dies posteriors un centenar d’activitats organitzades per la comissió de festes i les entitats ompliran els carrers i places de l’antiga vila. Algunes de les més esperades, sobretot pels més joves, són els concerts. En el segon cap de setmana de festes l’envelat acull la Nit Jove i els concerts més multitudinaris. Les activitats en què el foc és el protagonista tenen un paper destacat en la celebració de la festa. Les colles de diables de Sant Andreu s’uneixen per organitzar el correfoc, i el piromusical que tanca els deu dies de festa aconsegueix reunir les famílies a la plaça d’Orfila per cridar plegades: “Visca Sant Andreu!”.
