En aquesta casa del carrer dels Pescadors va néixer el 1899 l'Hilari Salvadó. A la façana hi ha una placa que ho recorda, però un grup de persones i entitats del barri creuen que no és suficient per reconèixer la tasca de qui va ser l'alcalde de la ciutat des de 1937 fins a 1939. Pau Vinyes, historiador i biògraf d'Hilari Salvadó 16: “Va haver de gestionar una ciutat que li arribaven gent que fugia de l'Espanya que havia caigut en mans dels franquistes, nens que havia acollit la ciutat de Barcelona per fer-se càrrec, i després gestionar les bombes que queien de l'aviació italiana.” I per això i aprofitant que el 20 de febrer es compleixen 50 anys de la seva mort, han organitzat un seguit d'actes per recordar la figura política i tarannà humà d'en Salvadó. Volen que a la plaça del barri que porta el nom d’Hilari Salvadó hi hagi un monument i que la placa inclogui la data del seu mandat. Pau Vinyes, historiador i biògraf d'Hilari Salvadó: “I reconeixent aquest personatge, reconeixem també tots aquells que eren de la Barceloneta que d'alguna manera van lluitar per la República, per la democràcia i per Catalunya.” Aquests actes, segons els promotors, són necessaris perquè les generacions futures coneguin la figura d'aquest alcalde que es va distingir per la seva tasca humanitària.
El 20 de febrer de 1966 va morir Hilari Salvadó, el darrer alcalde de Barcelona durant la Segona República. Va ser, a més, el fundador d’ERC i ara, quan fa 50 anys de la seva mort, un grup de persones vol reivindicar la figura d’aquest batlle que es va caracteritzar per la seva tasca humanitària.
Li va tocar governar la ciutat després de personatges històrics de molt prestigi: Jaume Aiguader i Carles Pi i Sunyer, que passarien a ostentar altres càrrecs polítics. El reconeixement polític de Salvadó ha quedat, per a algunes persones, eclipsat per altres grans personatges contemporanis, fet que ha deixat en l’oblit l’alcalde que va governar la ciutat en un dels períodes més durs de la Guerra Civil, del 1937 al 1939.
El seu biògraf, Pau Vinyes, reconeix que el que més li ha impactat de Salvadó “és la seva gran humanitat i el fet d’estar sempre al costat de qui més patia. Així, quan hi havia un bombardeig a la ciutat, ell era el primer que es posava amb els voluntaris traient runes i salvant vides.” Per aquest i d’altres fets, un grup de persones vol que la ciutat faci a Salvadó l’homenatge que es mereix, i per això treballen.
