NATÀLIA NAVÀS “Aquesta és una de les plaques que vam retirar quan vam començar la campanya l'any 2007 i el nostre objectiu era doncs acabar retirant totes les plaques del districte, que crec que encara en queden unes 500”. La Natàlia Navàs va participar fa 9 anys en la retirada de plaques franquistes que es van col·locar durant la Dictadura en els habitatges promoguts per l’Instituto Nacional de la Vivienda. Al districte n'hi havia 560. Llavors, un grup de joves del barri en van retirar unes 50, i ara, l'Assemblea de Joves de Cassoles n'ha agafat el relleu, traient-ne 60 més. No obstant això, denuncien que no hi ha un debat públic sobre la pervivència d'aquests símbols. NATÀLIA NAVÀS, veïna del Farró “Jo penso que molta gent ni en deu ser conscient, que aquestes plaques estan allà, perquè són petites, però bé, es veuen”. LUCA RAVENTÓS, Assemblea de Joves de Cassoles “La gran dificultat és veure que l'administració, l'Ajuntament, no ha fet complir una llei de memòria històrica o no s'ha encarregat simplement de retirar aquests símbols i per tant que ho estiguem fent nosaltres els joves del barri com a projecte antifeixista, democràtic per la nostra ciutat”. GERARDO PISARELLO, regidor de Sarrià – Sant Gervasi “Nosaltres celebrem sobretot que l'assemblea de Sant Gervasi de Cassoles que va ser la més activa en aquesta qüestió, doncs plantegés aquest tema i com a govern tenim tota la disponibilitat no, per tirar-ho endavant”. De moment, diverses assemblees de joves han portat unes 120 plaques a la plaça Sant Jaume i la de Cassoles té previst portar-les també al ple del Districte, per mostrar la feina feta i demanar que l'Ajuntament s'impliqui en la retirada d'aquests símbols.

L’Assemblea de Joves de Cassoles s’uneix així a la iniciativa de retirada de símbols de la dictadura que també porten a terme les assemblees de joves de Nou BarrisCiutat Vellael Clot – el Camp de l’Arpa. Els joves d’aquests col·lectius denuncien que no es pot permetre cap neutralitat per part de l’Ajuntament, perquè això està contribuint a perpetuar l’apologia del franquisme. Volen que el consistori se’n faci responsable. “La gran dificultat és veure que l’Administració, l’Ajuntament, no ha fet complir una llei de memòria històrica o no s’ha encarregat simplement de retirar aquests símbols i, per tant, que ho estiguem fent nosaltres, els joves del barri com a projecte antifeixista, democràtic, per a la nostra ciutat”, explica Luca Raventós, de l’Assemblea de Joves de Cassoles, que ha agafat el relleu de la feina que un altre grup de joves van encetar fa uns nou anys.

Natàlia Navàs és una dels que hi van participar. “Llavors en vam retirar unes 50 i les vam entregar a l’Ajuntament. Jo penso que molta gent ni en deu ser conscient, que aquestes plaques són allà, perquè són petites, però bé, es veuen”, reflexiona. El 2008, segons un estudi de l’Institut del Paisatge Urbà, hi havia 562 plaques amb el símbol falangista del jou i les fletxes al districte, mentre que a tot Barcelona encara en pervivien a les façanes 4.361. En aquell moment, segons dades de l’Ajuntament, es va impulsar la retirada gratuïta d’aquestes plaques d’acord amb les comunitats de propietaris. Hi va haver 330 sol·licituds a tota la ciutat: unes 30 a Sarrià. I actualment, amb 238 suports, la retirada de plaques franquistes del districte de Sarrià – Sant Gervasi és la segona proposta més votada a la plataforma Decidim Barcelona.

Segons la llei de memòria històrica, les administracions públiques han de prendre mesures per tal de retirar escuts, insígnies, plaques i altres objectes que exaltin l’aixecament militar, la Guerra Civil o la repressió de la dictadura. Des de l’Ajuntament asseguren que Barcelona, a diferència d’altres ciutats, té pocs símbols franquistes i celebren aquesta iniciativa dels joves. “Com a govern tenim tota la disponibilitat per tirar-ho endavant”, assegura Gerardo Pisarello, regidor de Sarrià – Sant Gervasi. Des del consistori creuen que caldrà actualitzar el cens d’aquests símbols i actuar d’acord amb les comunitats de propietaris per eliminar-los. Afegeixen que treballen via la Ponència del Nomenclàtor per eliminar de la ciutat noms com el d’Eduardo Aunós, ministre de Justícia els primers anys de la dictadura.