Les farmàcies de l’Eixample van començar en el moment de construcció del propi Eixample, per donar servei als nous veïns. L’ornamentació floral es considerava un reclam però també una contribució a la nova Barcelona, la ciutat moderna, per projectar-la a Europa. FÀTIMA LÓPEZ PÉREZ, doctora en Història de l’Art "El que trobem en les farmàcies, el que més destaca, és l’ornamentació vegetal, és a dir, plantes i flors que queden representades que eren les que utilitzaven els propis farmacèutics per aquests medicaments, que preparaven a la farmàcia, al laboratori annex, i que després venien a la pròpia farmàcia." Una de les farmàcies millors conservades és la Farmàcia Bolós. La va fundar Antoni Novellas l’any 1902, que li va encarregar el projecte a Antoni de Falguera. Segueix l’est il naturalista-art nouveau, que és el que coneixem com modernisme pròpiament. El 1906 es va ampliar amb un apartat d’homeopatia. FÀTIMA LÓPEZ PÉREZ, doctora en Història de l’Art "Un dels elements que ja de per si destaca al començament de tot és a la porta principal, és un vitrall, que representa un taronger, realitzat per la Casa Rigalt, un dels vitrallers més importants del modernisme, i ens trobem que ja de per si els taronger té propietats medicinals, que per això està molt ben indicat." En les arts aplicades els elements florals relacionats amb la ciència farmacèutica tenen un paper molt important. De fet, molts farmacèutics havien participat directament en el disseny del programa decoratiu. Apareixen sovint plantes com el llorer o la camamilla, així com símbols i referencia a aquesta ciencia, o estris que es feien servir per confeccionar diferents preparats.
L’esclat de la Barcelona moderna va coincidir amb la construcció de l’Eixample. I les farmàcies eren uns dels serveis que havien d’acompanyar la nova urbanització.
Com que era el nou barri burgès, les decoracions de les farmàcies eren espectaculars, i fins i tot les de Ciutat Vella van fer reformes per estar a la mateixa altura. Es conserven intervencions d’arquitectes de renom com Josep Puig i Cadafalch o Lluís Domènech i Montaner.
De les farmàcies que es conserven, se’n manté la part de l’oficina, on es despatxaven els medicaments, funció que encara mantenen. Als anys 50 del segle XX es va prohibir que els laboratoris estiguessin annexos a la botiga, cosa que va donar origen als laboratoris farmacèutics.
La farmàcia Bolós és un dels exemples més ben conservats. Va estar tancada durant més de quatre anys per obrir-se el 2002, coincidint amb el centenari.
