Joaquim Sánchez Lloro, violinista… per fi

La mare del Joaquim Sánchez Lloro va inculcar en el seu fill l'amor pel violí. Alumne del Liceu de Barcelona, va fer perfeccionament amb professors particulars. Va haver de renunciar a un curs per a virtuosos a París per circumstàncies familiars i posar-se a treballar. Després de passar per Fecsa i fer d'administrador de finques i d'advocat. 50 anys més tard, un cop jubilat, va reprendre el violí i va debutar com a solista. JOAQUIM SÁNCHEZ LLORO, violinista "Va ser a la boda de la meva filla, que vaig fer un concert davant de 160 comensals. Jo vaig pensar: 'Encara que toqui malament, aquests m'hauran d'aplaudir perquè sinó, no menjaran, els retiro el cobert i no dinen'. I em van aplaudir tots. Jo contentíssim i vaig quedar de conya." El retrobament amb la música va continuar en incorporar-se a Els Amics dels Clàssics, una orquestra de la qual sempre havia sentit a parlar. JOAQUIM SÁNCHEZ LLORO, violinista "Els Amics dels Clàssics és una orquestra que a mi em va agradar molt perquè en els inicis, sobre els anys 50, què feien? Els que acabaven la carrera a l'Escola Municipal de Música, al carrer del Bruc, i també els del Liceu, s'incorporaven a aquesta orquestra fent pràctiques per desenvolupar-se, agafar pràctica i poder-se preparar per després anar a orquestres i trobar feina com a músics. Jo ha havia sentit a parlar d'ells. I casualment, en aquesta escala hi viu la filla del senyor que va crear aquesta orquestra." Actualment l'orquestra està composta per músics jubilats, quatre dels quals han estat professionals. En aquesta formació, de 20 membres, el Joaquim hi ha retrobat vells amics i la possibilitat de reprendre un somni de jove.