L’origen del barri de Can Carreras es remunta a 1947. Aquell any, la vídua del terratinent Anselm Riu compra la masia que donaria nom a la barriada i decideix parcel·lar els terrenys. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris “Els propietaris de les parcel·les van començar a edificar i van venir a la zona com unes 80 famílies. Allà es van bastir unes desenes d’habitatges, eren casetes petites, també hi havia alguns horts que eren a la llera d’un torrent.” Can Carreras només tenia un carrer principal, el carrer de Mont-ral, que servia com a línia divisòria amb Horta. El barri era travessat per part de l’antic aqüeducte de Dosrius, que encara es conserva. Les casetes, però, aviat van ser condemnades a desaparèixer. L’any 1953, el barri va quedar afectat per una llei d’expropiació. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric Roquetes - Nou Barris “Aquesta gent no tenia servei d’aigua i llum, i es van haver d’espavilar. Hi va haver moviments socials dins la petita barriada, es va crear una associació de veïns. Hi havia algunes botiguetes.” L’any 1976 el Pla General Metropolità va ratificar la desaparició de la barriada. Un final que va fer-se efectiu amb la construcció del Parc Central de Nou Barris. Les casetes van ser expropiades i enderrocades amb molts veïns en contra, ja que van haver de marxar a viure a altres barris. El barri sencer va desaparèixer als anys 90. La masia de Can Carreras, però, encara es conserva.
Els terrenys de la masia de Can Carreras limitaven amb l’actual passeig de Valldaura, la plaça de Karl Marx i, pel sud, amb el torrent de Can Peguera. Coneguda antigament com a Mas Sala, va rebre el nom de Can Carreras al segle XIX. Aleshores tenia una extensió d’uns 55.000 metres quadrats i era propietat de Lluís Guarro i Casas, un fabricant de paper força conegut. El seu fill va decidir vendre bona part dels terrenys a la vídua del propietari i terratinent Anselm Riu, Mercedes Nuet, que no va trigar a vendre’ls parcel·lats.
Els camps es van convertir en desenes d’habitatges de planta baixa, alguns amb un pis, d’altres d’autoconstrucció i petits horts. Allà hi van arribar a viure unes vuitanta famílies. La barriada es coneixia com a barri de Can Carreras i era travessada per part de l’antic aqüeducte de Dosrius, que encara es conserva. El petit barri només tenia un carrer principal, el carrer de Mont-ral, que encara persisteix i és la línia divisòria entre els districtes de Nou Barris i Horta. Tot i ser petit, al barri hi havia vida associativa. S’hi va constituir una associació de veïns que va haver de treballar per fer arribar els serveis d’aigua i llum al barri, que finalment van haver de ser pagats pels mateixos veïns.
Des de l’any 1953 la petita barriada ja va quedar afectada per una llei d’expropiació, referendada l’any 1974 i publicada al PGM el 14 de juliol de 1976. L’Ajuntament va fer efectiva aquesta llei als anys 90 per alliberar sòl per ampliar el Parc Central de Nou Barris. Els veïns, tot i disconformes amb les indemnitzacions per les expropiacions de les cases, van haver de deixar el barri. Només a la gent més gran se’ls va permetre quedar-se a les promocions d’habitatges que es van construir prop d’on era el barri. La resta van haver de marxar a viure a altres promocions d’habitatges a Vallbona i a Diagonal Mar.
