La farinera de Sant Jaume va ser fundada l’any 1892 per l’Andreu Gallarda. La fàbrica es va construir l’any 1908 i va ser una de les més importants per la seva situació privilegiada. JORDI MORELL, Taller d’Història del Clot- Camp de l’Arpa “Estem en una cruïlla de camins. Tenim per una banda el ferrocarril del nord, a l’Avinguda Meridiana, i aquí a Escultors Claperós tenim el ferrocarril de França i a l’Avinguda Diagonal, el ferrocarril direcció Saragossa – Madrid. Això vol dir que aquí arribaven els vagons carregats de blat, i es feia la sortida dels sacs amb farina i altre subproductes.” La farinera del Clot era una fàbrica mecanitzada, la qual cosa permetia donar resposta a la demanda d’una població creixent. JORDI MORELL, Taller d’Història del Clot- Camp de l’Arpa “Aquí per exemple tenim els molins Muhler, que eren del sistema austro-hongarés, i que són diferents corrons, ‘rodillos’ que es diu en castellà, que permetien una molta molt més complerta. Són l’evolució dels antics molins fariners hidràulics. Aquestes noves farineres són les que respondran a aquesta gran demanda.” La farinera de Sant Jaume va estar en funcionament fins a l’any 1991, i l’any 1995 va passar a mans municipals. Una part del complex fabril es va enderrocar per construir un institut i l’edifici central es va conservar per convertir-lo en equipament. JORDI MORELL, Taller d’Història del Clot- Camp de l’Arpa “El centre cultural va ser una reivindicació del barri, de poder disposar d’aquest espai públic, per donar-li una activitat cultural gestionada per les entitats.” Tot i haver conservat l’estructura i part de la maquinaria, la majoria dels elements de l’antiga farinera del Clot no es troben al seu emplaçament original.
L’any 1908 es projecta un conjunt fabril de maó i ferro amb decoracions de ceràmiques modernistes, obra de l’arquitecte Josep Pericàs. Constava de dos edificis, un de planta baixa i un pis, i l’altre de planta baixa i quatre pisos, destinats al procés d’elaboració i magatzems de la farina. El dipòsit de blat estava separat de la resta de l’edifici per un passadís.
La plantilla la formaven una vintena de treballadors dedicats a diferents tasques. A més dels moliners i els peons, hi havia fusters, mecànics, la persona que cosia els sacs i el personal d’administració.
L’any 1923, després de la mort del propietari, l’empresa passa a mans de la seva néta i comença a formar part de l’hòlding Industrial Panera de Barcelona. Durant la Guerra Civil va treballar per a la Generalitat i el Ministeri de Guerra de la República, fins a l’arribada de les tropes franquistes, quan va passar a treballar per a diferents organismes oficials.
L’any 1942 els propietaris recuperen la fàbrica, tot i que la gestió va continuar en mans del Ministeri d’Agricultura. Finalment, l’any 1979, venen la farinera a l’empresa catalana Oromas, que la manté en funcionament fins a l’any 1991.
L’any 1995, dins el projecte de reforma de la plaça de les Glòries, l’Ajuntament expropia la farinera i, gràcies a les reivindicacions veïnals, es converteix en el Centre Cultural la Farinera del Clot.
