Eren construccions efímeres que duraven uns dies i que escenificaven els grans salons de ball de l’alta societat. Gràcia era territori d’envelats. El de la plaça del Sol i el de la del Diamant van ser els més importants. De fet, s’anomenava el del Sol, “l’envelat dels grans èxits” i el del Diamant, ”l’envelat dels grans espectacles”. FRANCISCO FRANCO, membre de la desapareguda AV Plaça del Sol “La plaça del Sol no hauria sigut res sense la plaça del Diamant i la plaça del Diamant no hauria sigut res sense la plaça del Sol, la rivalitat entre els anys 50, 60 i 70 va ser bona, excepte algunes actuacions nacionals no es trepitjaven els artistes, grans artistes eren contractats exclusivament per les dues associacions.” Per accedir a l’envelat s’havia de pagar entrada i anar ben vestit. S’escollia la pubilla de Gràcia i es ballava el ball de rams i del fanalet. Però, les orquestres i, més tard, les bandes o cantants eren l’atracció principal. A la plaça del Sol, que va ser l’envelat que més va durar, de 1907 als inicis dels 80, van passar-hi Serrat, Raimon o Raphael. La gran estrella va ser Tom Jones. FRANCISCO FRANCO, membre de la desapareguda AV Plaça del Sol “Va costar mig milió de pessetes portar-lo a l’envelat de la plaça del Sol, però sí que va ser un èxit total, perquè la riuada de gent que hi havia a les taquilles va fer que aquelles taquilles es moguessin uns metres,èxit i la taquilla van ser molt importants.” L’envelat de la plaça del Sol tenia capacitat per a 2.000 persones. Hi havia llotges, cadires, una pista de parquet i un escenari elevat. Amb l’entrada de la televisió i la facilitat per veure els artistes i comprar discos, l’envelat va acabar desapareixent com ja ho havien fet els altres cinc de Gràcia.
Els envelats eren construccions provisionals que duraven poc més d’una setmana. Eren edificacions fetes amb ferros, fusta, lones, teles i, més tard, amb plàstic. El seu interior escenificava els grans salons de ball de l’alta societat amb làmpades d’aranya i una decoració molt elegant. Primer, eren oberts, sense sostre, després van ser semicoberts i finalment van passar a ser totalment coberts. Hi havia llotges, cadires, una pista de parquet i un escenari.
A Gràcia hi va haver dos envelats molt importants que competien per portar els grans artistes del moment. Eren el de la plaça del Sol i el de la plaça del Diamant. Es van arribar a conèixer el del Sol com “l’envelat dels grans èxits” i el del Diamant com “l’envelat dels grans espectacles”. El principal públic d’aquests espais eren els comerciants de la Vila i la gent dels mercats. Per accedir-hi s’havia de pagar una entrada i es demanava anar-hi ben vestit. Una de les activitats típiques era escollir la pubilla de Gràcia i la reina dels Mercats. També era tradicional fer el ball de rams i el del fanalet. Però, a poc a poc es van convertir en protagonistes les grans orquestres i, més tard, les bandes o cantants. En Francesc Franco, membre de l’antiga Junta de la plaça del Sol i del Taller d’Història de Gràcia, explica que entre els dos envelats, del Sol i del Diamant, hi havia la rivalitat de veure qui portava l’artista més important.
Grups com Duo Dinámico van néixer en aquests envelats, per on van passar també els Sírex, els Mustang, Salomé, Víctor Manuel i Raphael. Serrat i Raimon van ser els cantants que més van repetir, però l’actuació de Tom Jones l’any 1966 a la plaça del Sol va ser de les més recordades. Aquest artista internacional va costar mig milió de pessetes.
La plaça del Sol va ser l’envelat que va durar més temps: des de l’any 1907 als inicis dels 80. Tenia una capacitat màxima per a 2.000 persones i va ser l’últim a desaparèixer. Actualment, la plaça del Sol s’ha convertit en la plaça del folk durant la Festa Major, amb una carpa que acull música d’arrel del país a través del Centre Artesà Tradicionàrius. La música i el ball sempre han estat molt presents durant la festa, però dels sis envelats de Gràcia ja no en queda cap, els carrers han agafat el relleu de la programació de cantants i bandes.
