La via Júlia es va dissenyar l’any 1905 com un eix de comunicació. Primer va dir-se passeig de la Muntanya. D’aquí el nom del club de futbol Muntanyesa. L’any 29 es va anomenar Quaranta Metres, per la seva amplada, i durant la República es va dir Carlos Marx. Aquest nom va sobreviure fins a l’any 1942, quan es va batejar definitivament com a via Júlia. Eren temps de migracions i es va edificar a cada banda del passeig, però es van respectar els 40 metres, encara no urbanitzats. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “Als anys 50 a la via Júlia hi havia molts descampats que s’aprofitaven per fer festes populars, per muntar envelats, per fer ballades de sardanes, hi havien molts quioscos, llocs on es venien llaminadures i tebeos. A més hi havien horts i es va fer una escola.” Les obres del metro van canviar aquest paisatge. I es van trobar un problema: el desnivell del carrer. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “El calaix del túnel del metro sobresortia gairebé dos metros i mig per sobre del nivell del terra. Els arquitectes Bernardo de Sala i Josep M. Julià van dissenyar un passeig ampli i una rambla amb rampes i escales que dissimula una mica el metro i comunica les dues bandes.” Finalment s’hi van instal•lar diverses escultures i la Marquesina, símbol de la via Júlia i punt de trobada festiu per excel•lència.

En un primer moment es parlava de la via Júlia com el passeig de la Muntanya, nom que ha perviscut amb el club de futbol Muntanyesa, amb seu a la via Júlia. També se la va anomenar els Quaranta Metres per la seva amplada, de la mateixa manera que la veïna via Favència la van batejar com Seixanta Metres. Però en aquests 111 anys, el carrer ha tingut més noms. L’any 1931 es va passar a dir Carlos Marx i des de 1942 ha quedat oficialment com a via Júlia.

Els quaranta metres d’amplada estaven reservats originàriament a la construcció de l’eix de comunicació, i per això, es va anar edificant a l’entorn i el centre del carrer va quedar sense urbanitzar. En aquests descampats s’hi van aixecar envelats, paradetes de llaminadures, horts i, fins i tot, una escola construïda pel Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona amb la fusta procedent del pavelló de Suècia a l’Exposició Universal de 1929. Aquesta escola va ser remodelada durant el franquisme i va perviure fins a l’any 1974, quan es va inaugurar l’actual Escola Prosperitat.

La urbanització va arribar de mica en mica, primer amb la introducció del transport públic, basat en tramvies i busos. I finalment amb la construcció del metro. L’estació es va inaugurar l’any 1982 amb el nom de Roquetes, un nom que va mantenir durant 17 anys fins a reconvertir-se en via Júlia. Acabades les obres del metro, els arquitectes Bernardo de Sala i Josep M. Julià van desafiar el repte d’endreçar urbanísticament un carrer que havia quedat dividit en alguns trams per la caixa del túnel del metro. El desnivell de 2,5 metres que hi havia el van salvar amb una rambla amb escales i rampes. L’obra es va rematar amb la instal·lació d’escultures, com la Columna de Llum o Torre Favència, d’Antoni Rosselló, l’escultura Júlia de Sergi Aguilar o l’Escullera de Jaume Plensa. I sobretot, la Marquesina, punt de trobada i escenari de moltes celebracions populars.

Més d’un segle després, la via Júlia s’ha convertit en un eix cívic, on s’apleguen entitats i s’organitzen festes, i és una de les vies comercials més importants de Nou Barris. Té una llargada d’un quilòmetre, el qual enllaça la plaça de la República i la cruïlla amb la via Favència. El seu traçat divideix dos barris: Verdun i la Prosperitat.