Aquesta botiga de records va ser, fins a l'any 1996, una botiga d'ultramarins. El mateix ha passat amb altres comerços dels voltants de l'entrada principal del Parc Güell, al barri de la Salut. GABRIEL PICART, veí "Jo estic pensant a marxar, això per viure ja no ho és, ja no és un barri per viure-hi, això és un miniparc temàtic." El Gabriel és veí del Parc Güell. La seva àvia era la conserge del parc i la família va viure durant 50 anys als pavellons de la porteria. Recorda que amb els jocs olímpics el parc es va donar a conèixer a la ciutat i la imatge de la salamandra es va convertir en un símbol de Barcelona. Això, va canviar el dia a dia d'aquesta zona. GABRIEL PICART, veí "Era un parc ben bé per al barri. Els diumenges s'omplia de gent del barri que venia a fer l'aperitiu, els nanos podien jugar tranquil·lament. Comencen a desaparèixer les botigues de proximitat, on hi havia una carnisseria, apareix una botiga de barrets mexicans." Les úniques botigues de proximitat que hi queden són una farmàcia i un petit supermercat. En canvi, des del carrer d'Olot fins a la travessera de Dalt, hi ha una dotzena de botigues de records, de bars i de restaurants. El Piranya fa més de 30 anys que està al carrer de Larrard. Va començar oferint menús, però a partir de 1992, amb l'arribada de més turistes, es va reinventar. EVA DE ANTONIO, bar Piranya "Es fa un remix aquí al bar, que és un menú turístic i un menú per a la gent del barri i ja cap al 98-2000, la gent del barri deixa de venir, perquè s'encareixen els preus també una mica, perquè sempre està ple de turistes." Anar a buscar el pa també és incòmode en un barri en què la mitjana d'edat és cada cop més elevada. Per fer-ho, s'ha d'anar fins a la travessera de Dalt. Allà, però, també hi ha cada vegada més botigues de records i bars.
Les últimes dades recullen que s’ha reduït un 77% de les visites al Parc Güell i que en els últims 12 mesos hi han anat més de dos milions de persones, una xifra que significa que s’ha reduït en sis milions i mig el nombre de visitants d’abans de la regulació de l’espai. Tot i aquestes xifres, el turisme és constant al Parc Güell. Els veïns de la zona asseguren que va ser a partir de les Olimpíades de Barcelona, el 1992, quan hi van augmentar les visites al parc, perquè es va convertir en una parada obligada a aquells que vénen a conèixer la ciutat. Això va comportar un canvi important en el comerç del barri de la Salut. El carrer de Larrard té una dotzena de botigues de records i bars i restaurants orientats al turisme. Aquest nou teixit comercial ha fet que el veïnat hagi perdut les botigues de proximitat i la vida de barri.
