El barri d’Icària el formaven 14 carrers. Era un barri industrial edificat a partir de 1870 a l'entorn de l'avinguda que porta el mateix nom. JOAN CARLES LUQUE, Arxiu Històric del Poblenou “Eren indústries que necessitaven molt espai. Aquí per exemple apareixerà Motor Ford Ibérica, que fabricava automòbils, apareixerà Titan, que fabricava pintures. S’instal•la algun petit taller, apareix per exemple una indústria que treballa sobre els budells dels animals i que fa molta pudor i ningú la vol i els envien aquí. Aquí hi havia una molt baixa densitat humana, vivia molt poca gent, la majoria dels treballadors vivien al Poblenou, o se’n anaven a la Barceloneta. No era un barri agradable per viure.” Als anys 60, algunes de les empreses van començar a instal•lar-se en polígons industrials fora de Barcelona. Aquesta situació va ser aprofitada per Josep Maria de Porcioles, l’alcalde del moment, per redactar el pla de la Ribera. El projecte pretenia requalificar els terrenys per construir de manera massiva habitatges en aquesta zona i a una part del Poblenou. JOAN CARLES LUQUE, Arxiu Històric del Poblenou “El que pretenia era no només eliminar aquest barri, si no crear la Copacabana barcelonesa. Això significava sacrificar milers i milers de metres quadrats, en el cas d’aquest barri molt buits, però en el cas del Poblenou, molt plens de gent.” Rètol: Imatges cedides per l’Arxiu Històric del Poblenou Les protestes veïnals i la crisi econòmica dels anys setanta van aturar l’enderroc. Anys després, però, el barri no va sobreviure a un segon planejament. La Vila Olímpica es va construir per als Jocs de Barcelona de 1992. En aquell moment només hi vivien 142 veïns al barri. JOAN CARLES LUQUE, Arxiu Històric del Poblenou “Van ser expulsats, entre cometes, del barri, però en condicions molt generoses. Eren molt pocs i per tant va ser necessari molt poca inversió per part de l’Ajuntament per tenir-los contents. Estem parlant de 142 persones, és gairebé ni un bloc d’habitatges. De fet, van ser tots reallotjats en un bloc de pisos aquí, al mateix districte de Sant Martí.” Actualment, l'únic element patrimonial que queda dempeus per recordar el barri d’Icària és la xemeneia de la fàbrica Can Folch
Al llarg dels anys es van redactar diferents plans per enderrocar el barri, un als anys 70, el Pla de la Ribera, que no va tenir èxit, i un altre als anys 80, per construir-hi la Vila Olímpica. El projecte, dut a terme per Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech, es va començar a executar l’any 1987.
El pla urbanístic no es plantejava en cap moment el valor del patrimoni històric i etnològic del conjunt industrial i urbà que es pretén suprimir, ni la possible compatibilitat de la nova proposta amb el passat i la identitat del barri. La idea consistia bàsicament a fer un enderroc complet i començar a traçar el nou projecte esborrant tota traça anterior.
Del barri d’Icària només en queda el nom de l’avinguda i la xemeneia de la fàbrica Can Folch.
