Al districte de Sant Martí hi va arribar a haver fins a quatre cotxeres d’autobusos. La més antiga va ser la de Lutxana. Allà es va constituir la primera companyia pública de transport de la ciutat. IGNACIO ALCÁNTARA, treballador jubilat de Transports de Barcelona (TB) “Aglutinó todo el transporte de la ciudad de Barcelona, que había multitud de empresas y con ello surgió Transportes de Barcelona.” Durant un temps a la cotxera hi van conviure els tramvies i els primers autobusos, que eren de dos pisos. IGNACIO ALCÁNTARA, treballador jubilat de Transports de Barcelona (TB) “Era uno de los centros donde se fabricaban este tipo de vehículos. Fuimos pasando de un sistema de transporte de tranvías a un sistema de Aclos que eran trolebuses, con cables, y posteriormente se empezó a eliminar los troles y empezamos a circular con los famosos Pegasos, Chauson, de alguna manera cambiando la historia y el panorama de la ciudad.” Tot i ser la cotxera pionera de la ciutat, Lutxana era un centre petit. Acollia només un centenar de vehicles, però hi treballaven més de 500 persones ja que, a les instal•lacions, hi havia tots els serveis de Transports de Barcelona. IGNACIO ALCÁNTARA, treballador jubilat de Transports de Barcelona (TB) “El edificio que tenemos aquí detrás era las oficinas de personal, administración, liquidación, billetaje, y luego lo que era la cochera eran unos depósitos donde se encontraban los vehículos y los talleres. En los talleres se efectuaban las reparaciones de los vehículos. Calculamos unos 200 empleados de conductores y en aquel momento otros doscientos cobradores, y de mecánicos podíamos poner el 40 % de la plantilla o sea que podemos poner unos 100 mecánicos.” Lutxana va ser la primera cotxera que es va obrir a Barcelona i la darrera que es va tancar a Sant Martí. Va deixar de donar servei als anys 80, però va conservar les oficines. Va tancar portes definitivament l’any 2007.
El 1922 l’Ajuntament va concedir una nova llicència a l’empresa Compañía General de Autobuses, que promovien l’empresari Alfredo Arruga i el tinent d’alcalde i diputat de la Lliga Lluís Puig de la Bellacasa. Aquests són els que ja van comprar les naus d’Aceros San Martín del Poblenou, on es van instal·lar les cotxeres, i que van rebre el nom del carrer on eren, Lutxana.
El 1928 es van comprar la resta de parcel·les de l’illa, llevat de dues perquè hi havia habitatges. Al cantó que donava al carrer de Lutxana, avui carrer de Roc Roronat, s’hi va construir un nou edifici, obra de l’arquitecte José Alemany, d’estil neoclàssic amb elements d’art déco. Hi destacaven especialment els tancaments metàl·lics de la planta baixa, sobretot les portes situades als extrems que donaven pas al pati interior que feia les funcions d’aparcament d’autobusos.
Al mig de l’illa, a les antigues naus d’Aceros San Martín, hi havia els tallers. D’allí van sortir des dels primers Tillins-Stevens fins als últims Mercedes i Pegaso, passant pels Hispano Suiza, els troleibusos elèctrics i els Aclos, que eren els cotxes de dos pisos. A l’edifici també hi havia les oficines de la companyia.
A les cotxeres de Lutxana hi van arribar a treballar més de 500 persones, i a l’interior hi havia un centenar d’autobusos. Amb el seu tancament, l’any 2007, es va cloure un capítol de la història del transport de Barcelona.
