Ciutat Vella es dividia en dues zones: la de la gent benestant i la dels gremis

Palaus com aquest es concentraven a la Ciutat Vella de principis de segle passat. Concretament a la zona que ara coneixem com el Gòtic. Aquest era l’espai escollit per a la classe benestant i amb poder polític per construir els palaus amb grans finestrals i patis interiors. DANI CORTIJO, historiador “Tenen l’estructura típica, hi ha un pati, que és la part pública, la part privada és a partir del primer pis, a partir d’unes escales seria la típica estructura de pati gòtic català.” El gruix de la població, en canvi, s’agrupava en edificis de pisos. Eren blocs alts, fets uns molt a prop dels altres i, per això, als carrers gairebé no entrava la llum del sol. A la zona, també s’hi concentraven la majoria dels comerços i els gremis. DANI CORTIJO, historiador “Els carrers eren estrets, la mobilitat també era difícil, però el que és molt curiós és això la gent que vivia en aquests carrers estrets acaba expulsada del que després serà la Via Laietana i allà hi passarà a viure gent com el senyor Cambó, gent rica.” Un urbanisme medieval que va anar canviant la ciutat a mesura que va augmentar la població, però del qual encara hi ha vestigis. DANI CORTIJO, historiador “La part que ens queda sota Santa Maria del Mar, que hi ha aquells carrers que tenen volats, contravolats i tot aquest tipus de solucions arquitectòniques, de fet al costat del carrer Boria també tenim alguns llocs on pots passar per sota voltes.” Així era la Ciutat Vella d’abans de la construcció de la via Laietana. Un projecte, que va comportar la desaparició o el trasllat d’alguns d’aquests edificis, però també una nova divisió territorial.