Són escultures clàssiques, religioses o abstractes. Es troben al número 27 del carrer de la Fraternitat. Aquí, hi va viure un dels referents de l’art català de postguerra, Tomàs Bel. Ara, aquest espai s’ha convertit en una casa taller que mostra l’obra d’aquest alumne de Frederic Marès. TOMÀS BEL, fill de l’escultor Tomàs Bel “Té molta obra pública. L’obra que no era pensada per exterior, doncs no es podia veure, estava en un magatzem.” Segurament, ser el fill d’un guixer el va fer interessar-se per l’escultura i entrar a l’escola d’art de la Llotja. D’aquesta primera etapa es desprèn l’esperit clàssic postnoucentista, com aquest ‘Cap de nena’ inspirat en un retrat d’una jove gitana del barri. Amb els companys de l’escola va crear el grup Betepocs que va beure del dadaisme i amb què volien transgredir l’ensenyament clàssic. BERNAT PUIGDOLLERS, historiador de l’art “Van començar a organitzar el que es deien les exposicions d’abans de curs. El més normal era fer les exposicions després de curs ensenyant els treballs fets durant el curs, però ells el que volien precisament era ensenyar la feina que havien fet durant els mesos d’estiu en què no tenien cap professor a sobre.” També amb els campaments pictòrics van experimentar sobre la pintura. Però, un dels camps més prolífics de Tomàs Bel va ser un nou art religiós. Més endavant, es va decantar pel simbolisme que el va portar, finalment, a l’abstracció i a tornar a la Llotja a impartir classes. BERNAT PUIGDOLLERS, historiador de l’art “No ho van aconseguir en aquells anys 40-50, però poc després ells entrarien com a professors i acabarien al cap de 20 anys, acabarien aconseguint renovar aquest ensenyament.” La casa taller de Tomàs Bel a Gràcia es pot visitar en hores concertades.
Tomàs Bel es va iniciar en l’escultura a la Llotja. Allà va començar una etapa clàssica postnoucentista. Mentre es dedicava a esculpir nus de cànons estilitzats es va integrar a Betepocs. Aquest grup artístic va néixer amb uns companys de la Llotja que tenien com a objectiu transgredir l’ensenyament clàssic. Estaven influïts pel dadaisme i, tot i que sense manifestos ni idees molt concretes, van tirar endavant projectes com les exposicions d’abans de curs, en què es mostraven els treballs fets durant l’estiu sense la supervisió de cap professor. O també, els campaments pictòrics, en aquest cas la idea era anar a un poble i passar una setmana pintant i, finalment, organitzar una mostra final.
La segona etapa es va centrar en l’art religiós. Després de la Guerra Civil hi va haver un debat sobre la nova decoració de les esglésies destruïdes. Alguns eren partidaris d’estils clàssics, però Tomàs Bel es va decantar, com altres joves, per un nou art religiós.
Més tard, va arribar l’etapa simbòlica, que va culminar en l’abstracta. L’escultor gracienc té molta obra en edificis, com l’església de Corpus Christi del carrer de Còrsega amb Bailèn, però fins ara els treballs que no eren exteriors estaven en un magatzem. El fill de Tomàs Bel ha volgut obrir la possibilitat de visitar l’obra de l’artista i es pot fer amb visites concertades. A més, des d’aquest novembre s’estan organitzant xerrades per parlar sobre l’art català de postguerra.
