És el carrer de Bolívar. Una via que conserva algunes cases modernistes i notables del passat de Vallcarca. Però, tot i que passa desapercebuda, hi ha una casa que destaca pel seu any de construcció. Es tracta del número 14, un edifici datat de 1790. Aquest és l’any que apareix també al cadastre i això significa que és el més antic de Gràcia. CARME CRISTIÀ, Taller d’Història de Gràcia “Potser és de les primeres cases urbanes de Vallcarca, ja que tota la resta eren camps, masies i una mica abans s’havia construït l’església dels Josepets, com a mínim el pis principal és de 1790.” Una casa que, pel que sembla, seguia fins a l’avinguda de Vallcarca amb un jardí que més tard es va transformar en un habitatge. Aquest edifici, que sembla transportat del barri Gòtic, té una façana curiosa. Hi ha un símbol que podria ser heràldic, però que es creu que té a veure amb què s’hi feia, a la casa. CARME CRISTIÀ, Taller d’Història de Gràcia “Aquest cor és un cor d’amor, el mateix que La Casita Blanca era un ‘meublé’, un ‘meublé’ que durant els anys 50, 60, 70 doncs venien com a La Casita Blanca, sembla ser, pel que m’han dit, era una mica més exclusiu.” Són les dues cares d’un edifici afectat pel pla que ha de convertir l’avinguda de Vallcarca en un bulevard. Mentre no es tira endavant aquest projecte urbanístic, encara es pot veure la casa més antiga de Gràcia.
L’habitatge del carrer de Bolívar es va construir a tocar de la riera de Vallcarca, en una zona de camps i masies, i un segle després de la construcció de l’església dels Josepets. L’edifici sembla que anava del carrer de Bolívar fins a l’avinguda de Vallcarca actual. Aquí hi podria haver hagut un petit jardí o hort.
Amb el temps, però, en aquest espai verd s’hi va construir un altre habitatge que té una façana especial. És una imitació de gòtic amb forja de ferro a les finestres, en què es formen dracs. També, a la part superior de la forja i sobre la porta, hi ha un dibuix d’un cor. Aquest símbol, que podria semblar una referència heràldica, es creu que feia referència a l’activitat que es desenvolupava a la casa. A partir dels anys 50 i fins a la dècada dels 70 era un “meublé” com La Casita Blanca, que era al costat.
En aquest cas, es creu que era una casa de cites amb una clientela més exclusiva. A la zona de Vallcarca, prop de la plaça de Lesseps, hi havia força “meublés”. De moment, aquestes cases estan dempeus, però estan afectades pel pla urbanístic que ha de convertir l’avinguda de Vallcarca en un bulevard.
