En aquests baixos comercials s'exercia al segle XIII una activitat ben diferent de l'actual. Era l'ofici de canvista, que es va desenvolupar arran del comerç internacional per la Mediterrània i que va donar nom al carrer on es van concentrar, el dels Canvis Vells MERITXELL CARRERES, guia d'AdaptamBCN "Cada estat de la Mediterrània encunyava la seva moneda i es necessitava que algú a les ciutats portuàries tingués gran quantitat i diversitat de moneda per poder afavorir aquestes transaccions comercials, aquests seran els canvistes. Quan es demostrava que un canvista havia estafat, havia comès activitats fraudulentes o havia posat en circulació moneda falsa, l'autoritat es personava davant de la seva banca i físicament, a cop de destral, li destrossava el tauló, d'aquí ve l'expressió de la bancarrota. Aquest canvista era inhabilitat per una sèrie d'anys i passat aquest temps si aquest home volia seguir exercint la seva professió, aleshores era traslladat al carrer dels Canvis Nous." MERITXELL CARRERES, guia d'AdaptamBCN "El carrer dels Canvis Nous es va crear com a lloc de desterrament dels canvistes fraudulents o estafadors, ja mai més no podrien estar al carrer de Canvis Vells, que era el dels canvistes honrats. Curiosament el carrer dels Canvis Vells va tenir 10 establiments de canvistes, i el de Canvis Nous va arribar a tenir-ne 15, per tant, es demostra que els canvistes estafadors van superar amb escreix els canvistes vells." Al número 10 del carrer dels Banys Vells es va crear l'any 1401 la Taula de Canvi de Barcelona, la primera banca pública d'Europa. Des d'aleshores, l'ofici de canvista va anar desapareixent a poc a poc.

La Ribera era el barri on es concentraven les activitats gremials, artesanals i dels professionals liberals. Una d’aquestes professions era la de canvista. Originàriament desenvolupaven la tasca en fires, mercats i la zona portuària, però a partir del segle XIII l’activitat es va concentrar al carrer dels Canvis Vells, i una mica més tard es va ampliar al dels Canvis Nous.

En aquella època hi havia en circulació més de 50 tipus de monedes, de diferents valors i metalls, i la tasca del canvista consistia a canviar-les per facilitar el comerç. Aquesta activitat amb el temps es va ampliar i molts d’ells es van convertir en dipositaris dels diners d’alguns clients, és a dir, en els primers banquers.

Quan es demostrava que un canvista havia estafat, havia comès activitats fraudulentes o havia posat en circulació moneda falsa, l’autoritat es personava davant de la seva banca i, a cop de destral, li destrossava el tauló. Aquest és, de fet, l’origen de la paraula “bancarrota”. Aquest canvista era inhabilitat per a una sèrie d’anys i passat aquest temps si aquest home volia seguir exercint la seva professió, se’l traslladava al carrer dels Canvis Nous. El dels Canvis Vells es mantenia, doncs, com el carrer dels canvistes honrats, i curiosament en va tenir menys que el seu veí.