Cal Gran va ser la darrera masia que hi va haver al Poblenou. Els primers documents oficials en què apareix daten del segle XVIII, però se sap del cert que els seus orígens es remunten almenys un segle abans. Cal Gran era la típica masia catalana. JORDI FOSSAS, president de l’Arxiu Històric del Poblenou “Era una masia de planta baixa, on hi havia la cuina i l’entrada, i una primera planta on hi havia un distribuïdor amb dormitoris a cada costat, i a dalt una última planta que eren les golfes, on es recollien les collites de l’any.” La casa pairal estava envoltada de camps de regadiu on es cultivaven productes de l’horta i patates. Regaven amb aigua del rec comtal i amb aigües freàtiques. JORDI FOSSAS, president de l’Arxiu Històric del Poblenou “Com que hi havia una sobreutilització d’aquesta aigua per part de les indústries, es va convertir en salada, i no va ser apta per al rec, van aguantar tant com van poder, però al final dels anys 60 va ser impossible seguir mantenint una qualitat del l’aigua per al rec dels camps.” Va ser aleshores quan va començar el declivi de Cal Gran. Els antics camps de conreu van ser ocupats per edificis i indústries, i la masia va caure en l’oblit. JORDI FOSSAS, president de l’Arxiu Històric del Poblenou “Hi havia gent que parlava que hi havia una masia, però no es veia, des de cap lloc no es veia, havies de pujar a un edifici alt, i pujant la vam descobrir, que sí, que seguia estant allà, perquè els propietaris hi van viure fins a l’últim moment.” El projecte d’obertura de la Diagonal va afectar els terrenys en què s’aixecava la masia, que va ser enderrocada l’any 2003. Actualment, en el solar que va ocupar durant 300 anys, hi ha una zona verda.

La masia estava situada al número 10 del carrer Antic de València, i era propietat del marquès de Sugarols. L’any 1836 ja apareix als plànols que delimiten les terres regades pel rec Comtal, tot i que se sap que el seu origen és anterior.

Els darrers propietaris de la masia van ser la família Palou. Cal Gran va ser productiva fins als anys 60, quan l’aigua del subsòl va deixar de ser apta per al reg, i van haver d’abandonar els conreus. Tot i així, la masia va resistir, envoltada per naus industrials obsoletes, fins l’any 2003,  testimoni de 300 anys d’història del passat agrícola de Sant Martí de Provençals.