Des de fa un any, aquest banc és punt de trobada d’uns veïns de Porta. El grup, però, s’ha anat fent gran i alguns dies arriben a ser deu persones. És llavors quan falten seients. Per això l’Antonio, un dels habituals de la placeta, va decidir fer-se el banc a mida. JOAQUIN ESTEBAN “Como a veces nos juntamos más de cinco personas aquí, la puso ahí y la amarró con un par de cadenas para que nadie se la llevara.” I amb raó, ja que aquesta és la tercera cadira que hi lliguen. Les dues primeres van desaparèixer. ANTONIO QUERALTÓ “Això és d’un menjador que van tirar i van deixar unes cadires. És dolenta, eh… per això aquesta” Aquest banc té molta requesta a l’estiu, però amb l’arribada del fred molts han marxat a la recerca de seients amb sol. Tot i això, la cadira l’ha deixat ben fixada al banc en espera que s’acabi l’hivern. ANTONIO QUERALTÓ “L’hem deixat pel temps que vingui, l’hem deixat ja i mira, si ens la prenen, mirarem de buscar-ne un altre.”
La placeta de Rafaela Serrano és un punt de trobada habitual d’un grup de gent gran del barri de Porta, sobretot a l’estiu. Queden per, com s’acostuma a fer als pobles, fer petar la xerrada a l’ombra dels arbres al migdia i a la fresca dels capvespres. El problema és que solen ser entre cinc i 10 persones i al banc no hi caben tots.
Per posar-hi remei, van decidir acoplar una cadira al banc. D’això en fa més d’un any i ja van per la tercera cadira, ja que les altres han desaparegut. Aquest cop, però, han lligat la cadira amb brides i cadenes per posar-ho més difícil a qui vulgui emportar-se-la. De totes maneres, el grupet no es mostra gaire preocupat. Les tres cadires les han trobat avançant-se al servei que recull els mobles els dimarts, i no dubten a buscar-ne una de nova un altre cop si fos necessari.
Amb l’arribada del fred, el grup ha abandonat el lloc habitual de trobada per anar a buscar el sol en un banc d’una altra vorera, però sense descuidar el banc i la cadira. De moment no han afegit cap seient a la nova ubicació.
