L'Enric Fabre viu al costat d'aquest molí de vent a Collserola, un edifici que havia estat abandonat més de 30 anys. En veure com es deteriorava dia a dia, el 2011 va tenir la idea de rehabilitar-lo i convertir-lo en una microcerveseria. Per fer-ho va convèncer l'Anton Sabariego, que també viu a la finca, i quatre amics més, amants de la cervesa. ANTON SABARIEGO, cofundador de Senglaris “Quan vam començar ens van animar tots molt. Es va fer tot bastant ràpid, li vam donar vida en aquest espai. I l'hem aprofitat molt.” Van haver d'enderrocar el molí per dins i estructurar-lo en tres nivells per produir la cervesa: al pis més alt, la maceració; al mig, l'ebullició; i la fermentació, a l'entrada. ANTON SABARIEGO, cofundador de Senglaris “El fet que sigui més aviat un espai més allargat, el molí que no pas ample, ens va obligar una mica a utilitzar la gravetat com a força per moure els líquids dins la cerveseria.” La inspiració per posar-li nom a la cervesa els va arribar en forma de porc senglar. ENRIC FABRE, cofundador de Senglaris “Havia d'haver-hi un homenatge a les bestioles aquestes que ens envolten. I al principi de fer cervesa hi ha un moment en què estàs acabant ja el procés. I llences les maltes per aquí al bosc. I de seguida venien ells i se les fotien totes.” Ara aquest molí, on es poden produir fins a 200 litres de cervesa, s'ha quedat petit. ENRIC FABRE, cofundador de Senglaris “Al final doncs ha quedat com un laboratori. Podem venir aquí d'una manera també lúdica. Ara mateix no estem produint cervesa aquí perquè tant l'Anton amb l'Estupenda com jo amb Senglaris, doncs ens hem d'alguna manera professionalitzat.” Aquest vell molí de Collserola ha estat el bressol de dues microcerveseries que ara produeixen la cervesa en dues fàbriques, una a Cassà de la Selva i l'altra a Sant Cugat.
L’Enric Fabre i l’Anton Sabariego viuen a uns metres d’un molí de vent a Can Rectoret, al cor de Collserola. Fa cinc anys, veient que l’edifici estava quasi en runes, l’Enric va convèncer l’Anton i quatre amics més per rehabilitar-lo per produir-hi cervesa. “Tot ho vam fer nosaltres. Vam haver de tirar-ho tot a terra: les fustes podrides, les politges rovellades i l’estructura interna. Desitjàvem convertir-lo en una microcerveseria. Ja havíem visitat alguna fàbrica de cervesa i volíem aprendre a elaborar-ne”, explica l’Enric Fabre, cofundador de la microcerveseria Senglaris.
Després d’enderrocar el molí per dins, el van estructurar en tres nivells: el pis de dalt es va dedicar a la maceració; el del mig, a l’ebullició, i a la planta baixa s’hi feia la fermentació. A més, no van utilitzar cap sistema de bombeig: “El fet que el molí sigui més aviat un espai més allargat que no pas ample ens va obligar a utilitzar la gravetat com a força per moure els líquids dins la cerveseria”, afegeix l’Anton, cofundador.
Quan va arribar el moment de posar nom a la cervesa, i tenint en compte la relació que tenien amb els porcs senglars, tots van tenir clar per on havien d’anar les coses. “S’havia de fer un homenatge a les bestioles aquestes que ens envolten. Quan llençàvem les maltes per aquí al bosc ells venien i se les menjaven. Fins i tot abans de llençar-les, quan estava bullint l’olla, ja notaves la seva presència”, relata l’Enric Fabre. És per això que van anomenar la seva cervesa Senglaris.
Però això només va ser el principi d’aquest projecte. L’Anton Sabariego, un cop el projecte de la primera cervesa artesana estava engegat, va aconseguir el finançament necessari per començar una segona microcerveseria. Aquest cop, la cervesa s’ha elaborat ecològicament i enfocada al món de la restauració. La van anomenar Estupenda. “Són com les meves dues filles”, comenta l’Anton.
Al molí, però, ja no produeixen cervesa perquè ha quedat petit. Les dues microcerveseries han canviat el punt de fabricació, però l’han volgut mantenir com a espai per a l’experimentació. “Aquí ja no fem feina, aquí aprenem i compartim de manera lúdica el que fem amb els amics”, explica l’Enric. De fet, treballen ara allà en l’elaboració d’una nova “red ale”.
