Les primeres referències de castells a Gràcia daten de finals del segle XIX. Parlen d’una colla, segurament formada per persones que provenien del Camp de Tarragona, que van fugir de la fil·loxera i es van establir a la vila. Habitualment la colla gracienca es coneixia com a Xiquets de Valls. MIQUEL SENDRA, historiador i casteller dels Castellers de la Vila de Gràcia “Sí que en alguna referència, en alguna crònica apareix el nom de Gràcia entre parèntesis acompanyant el de Xiquets de Valls i també, apareix el nom de Xics de Barcelona, la teoria més plausible és que probablement es tractava de la mateixa colla, però que podia tenir noms diferents en funció de qui escrivís la crònica o del lloc on s’estava produint en aquell moment l’actuació.” Documents de subvencions o actuacions demostren l’existència d’aquests castellers a Gràcia. Fins i tot, a principis del segle XX, en un moment de declivi del món casteller en general, hi ha cròniques del bon moment gracienc. MIQUEL SENDRA, historiador i casteller dels Castellers de la Vila de Gràcia “Va arribar a participar, fins i tot, l’any 1907 a la diada més important que es fa a Catalunya, que és la diada de Sant Fèlix, allà va poder fer un 4d7, que en aquella època és un castell que podríem dir força destacat.” Els castells van desaparèixer amb la Guerra Civil. No va ser fins a 1969 que va tornar la presència castellera a Gràcia amb l’aparició dels Castellers de Barcelona, que més tard es van traslladar al districte de Sant Martí. L’any 1997 la vila va recuperar una colla pròpia amb la primera actuació dels Castellers de la Vila de Gràcia. MIQUEL SENDRA, historiador i casteller dels Castellers de la Vila de Gràcia “Aquests inicis podríem ser una trentena de persones, no érem masses més, podríem assimilar-nos més a una colla del segle XIX. En l’actualitat tenim un cens que ha arribat a collir més de 1.000 persones malgrat que activament podem estar parlant de 250.” El món casteller ha anat canviant. D’aquells de finals del XIX, on no hi havia dones i hi havia pinyes petites, s’ha passat a més seguretat i a un nivell més alt d’assaig. Ara, hi ha més de 80 colles al món i sis a la ciutat de Barcelona.

Alguns noms de carrers graciencs certifiquen aquest vincle amb la zona del Camp de Tarragona com el del Penedès o el de Vilafranca. També, hi ha el carrer dels Xiquets de Valls, nom amb què es coneixia antigament l’activitat castellera en general i com s’anomenava habitualment la colla gracienca. Però, també es poden trobar com a Xics de Barcelona o Xiquets de Gràcia, probablement depenent de qui escrivís la crònica de l’actuació o del lloc on es realitzés. Hi ha documentació sobre subvencions per a actuacions o per a gralles, i un fet que va tenir lloc l’any 1888 que també parla de l’origen dels castellers.

Es tracta d’un accident al carrer de Gran de Gràcia en què un cotxe de cavalls va atropellar uns castellers que estaven fent una actuació. S’escriu a la premsa que, entre els ferits, hi ha dos graciencs i la resta de poblacions són foranes. Això significaria que els de Gràcia donaven suport a aquestes visites. A més, després hi va haver una mobilització per part de l’Ateneu i les entitats de la Vila per fer activitats per recollir diners per als damnificats.

A poc a poc, la colla gracienca es va consolidant, i a principis del segle XX, en un moment de declivi del món casteller a tot Catalunya, la colla local de Gràcia té un paper destacat. Participa l’any 1907 a la diada de Sant Fèlix de la Festa Major de Vilafranca, en què fa un 4 de 7. Després d’aquí, hi ha actuacions per la Festa Major de Gràcia, però hi ha un període en què no hi ha notícies de la colla fins a l’any 20, quan s’amplien els participants a la colla i s’aixequen castells de 5 nets, algun castell amb pinya i algun de 6. Tot això, però, s’atura amb la Guerra Civil.

Els castells a Gràcia desapareixen fins a l’any 1969. En aquell moment es funden els Castellers de Barcelona a la Cooperativa de Teixidors a mà, actual Teatreneu, i celebren la seva diada al juliol a la Vila, fins que marxen a Sant Martí.

Serà el 1996 quan un grup de joves de l’Agrupament Sant Joan de Gràcia decideixen formar una colla castellera pròpia de la Vila i es creen els Castellers de la Vila de Gràcia, que fan la primera actuació l’any següent. Als inicis són 30-40 persones, però en poc temps ja en sumen un centenar.

Els de la camisa blava estan, actualment, en el millor moment. Són una colla de 9 i tenen unes 250 persones als assajos. El món casteller ha canviat molt des de finals del segle XIX. Com explica l’historiador i casteller Miquel Sendra, coautor del llibre ‘ Xiquets ahir, castellers per sempre’, abans les dones no participaven en els castells, les construccions amb folre i manilles eren poquíssimes o les colles es repartien entre els castellers els diners de les actuacions, fins i tot es passava el plateret entre els assistents. Avui en dia, hi ha més seguretat, pinyes més grans, un nivell d’assaig i entrenament molt superior, entre d’altres. El món casteller està en el moment més dolç amb 83 colles a tot el món.