Fa prop de 70 anys que el Salvador es va fer càrrec d'aquesta merceria. SALVADOR CALSINA "La botiga la vaig agafar quan jo era solter. I vaig venir i vaig conèixer a la meva futura dona i venien amb mitjonets, les nenes venien amb mitjonets, ella venia amb mitjonets. I al cap de dos anys ens vam casar. Llavors, es venia molt a la merceria. Botons i fils i tot això, i gràcies a Déu, vam pujar les nenes i nosaltres. És ara que es passa malament." Asseguren que, abans, el barri del centre de les Corts, era molt diferent. MARIA ROSA SOLER "Vivien a les cases, als pisos i, diguéssim, teníem un hortet a l'altre cantó del carrer. No tenien cap caseta, tenien una barraqueta i 'vive que lo puedas'. Abans sortien, amb els veïns mateixos ens posàvem a jugar al parxís, al carrer, i quan entrava gent, entràvem, despatxàvem i tornàvem a sortir. Ara, no. Surts al carrer i ja ni et saluden ni res, és molt diferent." "Les nenes van néixer aquí i vivíem aquí." ANNA CALSINA "La nit de Reis, jo recordo estar aquí i mirar i a les 12 de la nit encara hi havia gent que venia a comprar coses. Ara ja és impossible." L'establiment ha estat escollit entre els prop de 400 negocis històrics als quals l'Ajuntament vol protegir. I, ara, se n'encarreguen les filles, que han diversificat els productes per vendre. ROSA CALSINA "Ara s'ha de viure d'un negoci de merceria, la veritat és que malament. Gracies a la roba, bijuteria i això es ven." Tot i això, els pares encara els donen un cop de mà. SALVADOR CALSINA ""A les vuit cap avall. Després vinc aquí, xerro amb les que vénen a comprar. És un al·licient per a la vida."
