El primer avís va arribar el 25 de gener de 2005. Un despreniment en el túnel de maniobres que s'estava construint per fer arribar la Línia 5 al barri del Carmel va obligar a desallotjar alguns veïns del passatge de Calafell. L'alerta definitiva es va produir 48 hores després. A dos quarts de 10 del matí, un fort soroll va alarmar el barri. El túnel, que passava just per sota de l'illa formada pels carrers de Sigüenza, Conca de Tremp i Llobregós i el passatge de Calafell es va esfondrar. L'accident va causar l'ensorrament d'un edifici sencer i un esvoranc de 35 de profunditat. No hi va haver ni víctimes mortals ni ferits, però més de 1.000 persones van haver de marxar de casa seva. Es van desallotjar 84 edificis de sis carrers i dues escoles. A poc a poc els veïns van poder tornar a casa seva. Alguns van haver d'esperar més d'un any i un centenar, no ho van poder fer mai. Vistes les greus deficiències estructurals, la Generalitat va decidir tirar a terra definitivament quatre edificis. Un enderroc que va començar el 21 de febrer. La crisi del Carmel va desencadenar una tempesta política. L'intercanvi de retrets entre l'oposició i el govern municipal, liderat per Joan Clos, va ser constant. També a la Generalitat, en aquell moment encapçalada per Pasqual Maragall. Va ser aleshores quan va esclatar la crisi del 3%, unes paraules que van accelerar l'obertura d'una comissió d'investigació al Parlament per analitzar les concessions d'obra pública. L'accident del Carmel va obligar a aturar les obres i a refer l'estudi del projecte d'ampliació de la Línia 5. Finalment, el metro va arribar al barri el juliol de 2010, dos anys més tard del previst.

El 27 de gener de 2005 el terra es va esfondrar al Carmel. Hi va deixar un forat de 30 metres de diàmetre i una ferida que el barri encara lluita per superar. Oblidar-ho és impossible, asseguren els veïns, que fan un balanç agredolç d’aquesta última dècada. Per alguns, el barri ha millorat força després de l’esvoranc, sobretot amb l’arribada del metro. D’altres, en canvi, encaren nous problemes derivats de la reurbanització de l’entorn i denuncien problemes de soroll i filtracions d’aigua.

Impossible oblidar. “Jo d’aquell dia ho recordo tot“, assegura Fernando González, el president de l’Associació de Veïns del Carmel. El 27 de gener de 2005 va sortir de casa per anar a treballar. Semblava un dia qualsevol, però, al cap de poca estona, una trucada de la seva filla ho va canviar tot. “Papá, el barrio lo tenéis hundido“, recorda que li va dir. Tot havia anat molt de pressa. Quan va arribar al barri a la seva dona ja l’havien desallotjada. A ella i més d’un miler de persones més. Un error en la construcció havia causat l’enfonsament de la cua de maniobres del túnel del metro al Carmel i, de retruc, la desaparició de tot un edifici, el número dos del carrer de la Conca de Tremp.

“Vam haver de tancar la botiga i sortir per potes”, recorda el Ramón Ambrós, que continua regentant un negoci a la “zona zero”. L’enfonsament havia deixat un forat de 35 metres de profunditat i 30 de diàmetre. A l’edifici del carrer de la Conca de Tremp se n’hi van sumar quatre més, que van haver de ser enderrocats. L’impacte de l’esvoranc va ser molt dur, però, pel Francisco González, i per a la majoria dels veïns, “el més dur va venir després”, amb el reallotjament de la gent en hotels. “Ens vam quedar amb el que dúiem posat” explica un dels veïns, “fins que vam poder comprar una mica de roba”. El Ramón assegura que les seves filles “des de llavors estan traumatitzades”, no volen ni sentir a parlar d’anar de vacances a un hotel, després que tota la família, ell, la seva dona i les dues nenes llavors petites, van haver d’estar-se molts dies tancats en una habitació.

Una dècada després d’aquell dia fatídic, el Carmel encara lluita per deixar enrere l’esvoranc. Els veïns expliquen que no ha estat gens fàcil. Tampoc per als comerciants, especialment dels carrers més afectats: Sigüenza, Pantà de Tremp, Conca de Tremp, Calafell i Llobregós. “Tot això va quedar molt trist, desolat”, recorda la Marife que encara conserva la botiga de roba. “Els negocis de l’àrea afectada ha costat molt pujar-los”, assegura. La Montserrat Torrejón, que ara és la presidenta de Carmel Comerç hi està totalment d’acord. Moltes de les botigues que  van tancar, fins a 230, “no han tornat a obrir” assegura, i recalca que es van perdre molts diners i molts llocs de treball que “ja no es recuperaran”.

Noves reivindicacions després de l’esvoranc

Una altra cosa és la pedra, la recuperació més física del barri. Aquí, molts coincideixen a afirmar que durant aquests 10 anys el Carmel ha millorat. Sobretot amb la inauguració el 2010 de la parada del metro del Carmel, de la Línia 5, i amb la urbanització dels entorns de l’estació de la plaça de Pastrana. Aquestes obres, però, també han generat altres problemes entre els veïns. Des que van arreglar-li el carrer, el passatge de Calafell, la Maria Reyes no pot dormir. La distribució dels nous bancs propicia que a les nits s’hi concentri la gent. “Al matí, això està fet una pena”, critica mentre escombra davant del portal de casa seva. Ben a prop, al carrer de la Conca de Tremp, també hi ha queixes. En una de les finques, la Sílvia, la vicepresidenta d’una de les comunitats de veïns, es queixa de filtracions d’aigua des que van urbanitzar la zona. “En 30 anys que fa que hi visc mai no s’havia embussat” i, en canvi, ara la cisterna ja ha hagut de treure l’aigua de la finca “sis o vuit vegades” perquè “surt tota la merda”. És la lluita constant del Carmel per millorar i mirar endavant. Una lluita que ja hi era fa una dècada, abans de l’esvoranc, i que també hi és ara amb motius diferents. El Fernando, des de l’experiència de l’associació de veïns del barri, es pregunta si tot plegat s’hauria aconseguit sense l’enfonsament del túnel del metro. “Segurament, hauríem seguit lluitant”, conclou.

De l’esvoranc del Carmel al 3% de Maragall

Les repercussions de l’esvoranc del Carmel, però, van molt més enllà de l’urbanisme. La política i l’obra pública van viure una greu sotragada. Es va perdre la confiança dels ciutadans en la seguretat de les obres als túnels, tot i que el conseller Joaquim Nadal va justificar el mètode austríac de construcció i va destituir el director general de Ports i Transports i el president de GISA. Les tensions entre el tripartit i Convergència, amb Mas al capdavant, i també entre els dos tripartits, el de la Generalitat i el de l’Ajuntament, amb Joan Clos d’alcalde, també van ser  constants en una crisi que cada cop es feia més difícil de gestionar. Zapatero, en una visita llampec al barri, va ser el que en va acabar sortint més ben parat i l’únic que va rebre els aplaudiments dels veïns. Un cop al Parlament, la crisi del Carmel va deixar la famosa frase del president Maragall als convergents: “Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%”, en al·lusió a les sospites que el govern cobrava comissions de l’obra pública adjudicada. Maragall va haver de retirar les seves paraules sota l’amenaça de CiU de no tirar endavant l’Estatut. Les sospites sobre les paraules de Maragall encara estan, però, a l’ordre del dia.